Lectures mil: el racó de la lectura

MARTÍ, Carme. Un Cel de plom : una història de solidaritat, coratge i supervivència explicada per Neus Català i novel·lada per Carme Martí . Badalona : Ara Llibres, 2012 (Amsterdam Llibres)         "Tinc noranta-sis anys i sóc fidel a la meva promesa, a la batalla per la memòria de les dones a qui, sota un cel de plom, van convertir en cendres ". Així acaba la novel·la sobre Neus Català. Una dona dels Guiamets que va sobreviure a l'infern de Ravensbrück.                     A la seva edat, la Neus encara continua amb aquest aire indòmit i resolt. Al geriàtric dels Guiamets, el seu poble natal, permaneix amb voluntat de ferro i mirada fonda. Allà mateix es va desplaçar la Carme Martí a fi d'entrevistar-la per a un treball del Museu Rural de l'Espluga de Francolí. Conversa rere conversa, va descobrir en la vida de la Neus les traces d'una història esfereïdor...

És una tarda de meitat setembre. El cel amenaça de caure sota la ciutat. Faré tard com sempre que vaig amb el 14. Al davant del mercat Galvany, m'està esperant la Carme. Un àtic amb una altura impressionant acull esta professora jubilada. Fa molts anys però que des de les Cases, o Casetes com ella anomena, va anar a parar a Alcanar, es va comprar una caseta blanca enganxada a d'altres cases que conformen un carrer empinat i ara sovint hi passa temporades. Les portes de casa seva, tant de l'àtic com de la caseta, sempre estan obertes per a totes les amistats i coneixences de la Carme. No és estrany, per tant, que sempre estigui envoltada de gent. Però també té estones de recolliment que utilitza per anar al cinema o al teatre, fer grans passejades i descobrir tresors amb la lectura. Li agrada molt llegir i de fet participa en un grup de lectura. D'entre totes les obres literàries que l'han emocionada, ha triat La néta del senyor Linh de Philippe Claudel. ...

VILA TORRES, Enrique J. Historias robadas : un conmovedor relato sobre las adopciones falsas en la España del siglo XX . Madrid : Planeta, 2011 (Historia viva ; Temas de hoy)           Les preguntes amb que titulo aquesta entrada resulten sorprenents. Però si es llegeix Historias robadas , es comprèn el perquè d'aquestes qüestions. L'obra de l'advocat Enrique Vila va enfilant diverses trames inconcloses. Són trames verídiques, embrions dels casos que ha anat portant al llarg de la seva carrera professional sobre adopcions de legalitat més que dubtosa. El mateix autor desconeix els seus orígens, doncs Enrique Vila fou un nen adoptat que, ja de jovenet, va percebre el trencament del fil de la seva història. Potser gràcies a això va estudiar Dret i es va especialitzar en les adopcions. Quan es va descobrir el terrible negoci de compra-venta de nadons que es va fraguar entre els anys 50 i 90 del segle passat, va gestar Histor...

L'atractiu més important de Barcelona és el seu cosmopolitisme. La capital catalana té la camaleònica capacitat de canviar de pell paisatgística i esdevenir el que vulgui. La seva versatilitat ha donat peu a vàries obres, tant literàries com de divulgació. Ara toca el torn dels parcs d'atraccions, de la mà del llibre de Ròmul Brotons publicat a la col·lecció Orígens de l'editorial Albertí. Des del començament, l'ésser humà ha omplert el temps amb el seu propi manteniment i el del seu entorn. Però també ha tingut la necessitat d'evadir-se momentàniament de les obligacions. Abans ho feien amb rituals, cerimònies i altres activitats que es diferien de les que es realitzaven a diari. Fins que van sorgir els parcs d'atraccions. Ròmul Brotons radiografia l'època daurada d'uns establiments que es van fer visibles a la ciutat comtal. És més, la van transformar. Si ens trobem amb Parcs d'atraccions de Barcelona ... , ens endinsarem en nou històries ...

Sí. El delaten les seves numeroses activitats. A més de patejar-se els racons del seu poble i d'altres veïns, el professor faldut de l'IES Sól de Riu d'Alcanar toca la guitarra a Family X , un grup de música format per amics. Per tant, no és d'estranyar que la lectura del Floren sigue la lletra d'una cançó. Concretament, una que es troba a l' Etern Retorn , el primer disc del grup homònim de Josep Bordes, l'ànima del també grup Pepet i Marieta . La cançó és Montsià . Floren no es talla al confessar que, fins fa poc, no havia mostrat gaire interès pel Montsià. Preferia jugar a futbol o sortir amb els amics. Des d'un parell d'anys, es va aventurar amb una nova activitat: les curses de muntanya. I, per entrenar-se, quin millor lloc que la serra que té al davant de casa! Per tant, al sentir la cançó per primer cop, la qual parla de llocs del Montsià per on passa corrent, li va fer molta gràcia. Recorda que la serra del Mont...

Aquesta obra ja va ser novetat fa uns quants anys. Però no em puc estar de fer-li una petita notícia avui dia de Sant Jordi. Per a mi, és un dels millors llibres que s'han escrit. Cert és que, durant el temps, s'escriuen i es publiquen milers d'obres que mereixen ser llegides per tots natros. O, si més no, per la immensa minoria com deia el poeta d'Orihuela Miguel Hernández, injustament tractat avui en dia. El mundo amarillo conté, com el seu nom indica un món del color del sol i de la llum. Un color que ens clarifica les idees i ens fa veure nous camins. Segons l'autor, el color dels somnis que si hi creus s'hi creen. Sembla mentira que hi hagi només una lletra de diferència entre aquests dos verbs. Però el seu poder és infinit. Com es diu en  El mundo amarillo durant una dècada, precisament la que va de l'adolescència a la joventut, Albert Espinosa va viure una situació que ningú de nosaltres voldria. Va patir diversos càncers que se li van ...

Les obres amb vaquers poc afaitats, corredisses de cavalls i crits inintel·ligibles de pell-roges són més pròpies de la gran pantalla que del paper. A mitjans del segle passat, però, un enginyer industrial anomenat Marcial Lafuente Estefanía es va erigir en escriptor de novel·les de l' Oest. Aquestes són la lectura preferida de Luisa Reverter Sancho, la Polla, com és coneguda a Alcanar. QUI ÉS LA LUISA? La Luisa prefereix més fer ganxet, puntilla o manualitats. Quasi cada dia va al camp, a la Calafa, a collir mandarina, arreglar tomaques de penjar o  donar menjar als animals. Quatre gallines i un parell de titos si fa no fa. Realment, s'estima més estes activitats que seure's una estona amb un llibre a la mà. A la Luisa no li agrada llegir. Així de clar. Tal com ho pensa, ho diu. Però, tot i el seu rebuig, no deixa de tenir interès per les obretes de Marcial Lafuente, o M. L., Estefanía. Són llibrets de no més de cent pàgines i tracten d...

Tot i que la intenció d'aquest bloc no és afegir collita pròpia, no ho puc evitar. Col·loco els dos haikús que he ideat per al concurs que organitza el Consorci de Normalització Lingüística a la pàgina de Facebook Haikusalaula. Aquí estan: Clementina, com beses les gotes de rosada! Mal no ens face l'estela blau verda del riu Ebre Espero que els disfruteu i feliç Dia Mundial de la Poesia!!!

Avui, dimecres 21 de març, primer dia de la primavera també és el Dia Mundial de la Poesia. Per festejar aquest esdeveniment, la Institució de les Lletres Catalanes ha presentat el poema Quatre Paraules de Narcís Comadira. El podeu trobar a Quatre paraules de Narcís Comadira Realment, és un plaer tornar-me a retrobar amb Narcís Comadira després de vuit anys, quan el vaig descobrir per un treball de la universitat. És un d'aquests autors que utilitza les coses més senzilles per manifestar grans veritats. En Quatre paraules , el poema ens transmet una esperança. Sentiment que no s'ha de perdre, doncs si es perd ja no hi ha res a fer. Per acabar, espero que la meteorologia sigui benevolent i pugue assistir a l'acte que la ILC organitza als jardins del Palau Robert, on també intervendrà el poeta català. Segur que Quatre paraules ressonarà talment com un cant sentit en diversos llocs del país.

EL MONTSIÀ La noble gent que s’aplega al recer del teu ombratge com la vela que es desplega assumirà el teu missatge. Des de Tortosa a Ulldecona i des d’Amposta a Alcanar els pobles que et fan rodona deuen donar-se la mà. Montsianenc, aixó és un títol que ens ha d’agermanar per a escriure el nou capítol de la història de demà. Quan el fardell et doblega, trist, amb ganes de plorar i sents que el pit ja gemega... alça la vista al Montsià. Del Recull de poesies de Trinitari Fabregat Aquests versos configuren la segona part del poema El Montsià de Trinitari Fabregat, escrit a la ciutat francesa de Fresnes durant el cap d’any de 1965. Tot i afincat al país veí, l'escriptor canareu mai va perdre el sentiment que tenia per la seva terra d'orígen. Per això que el Recull de poesies , publicació on hi ha aquest poema, estigui impregnat d' Alcanar; la petita ciutat situada a la punta sud de Catalunya on va nàixer i créixer Trinitari Fabrega...

La darrera obra de Carlos Ruiz Zafón és la tercera que configura la tetralogia El Cementerio de los Libros Olvidados . A El Prisionero del Cielo , Ruiz Zafón torna a fer gala de l'obscuritat de Barcelona. Però aquest cop, la ciutat és retratada amb un to molt més amable. Si bé els horrors de la postguerra es retraten amb tota la seva cruesa, també hi ha lloc per al penediment, la redempció i la protecció. Gran part de l'obra és un salt enrere de la duresa dels anys 40 a la presó del castell de Montjuïc. Allà hi roman un ser, Fermín Romero de Torres, que coneix a David Martín, l'escriptor maleït de El Juego del Ángel . Destí final de molts infeliços, el castell de Montjuïc és testimoni del pacte que fa Fermín Romero de Torres amb Martín, i amb ell mateix, per cuidar Daniel Sempere, el fill de Isabella, la deixeble de l'escriptor. Al mateix temps que Romero de Torres li relata l'assassinat de la seva mare, el ressentiment i la gelosia s'apoderen de Daniel. En ...