Passa al contingut principal

LA LECTURA DE .... FLORENCI SALES, UN TOT TERRENY A L'ETERN MONTSIÀ


Sí. El delaten les seves numeroses activitats. A més de patejar-se els racons del seu poble i d'altres veïns, el professor faldut de l'IES Sól de Riu d'Alcanar toca la guitarra a Family X, un grup de música format per amics.
Per tant, no és d'estranyar que la lectura del Floren sigue la lletra d'una cançó. Concretament, una que es troba a l'Etern Retorn, el primer disc del grup homònim de Josep Bordes, l'ànima del també grup Pepet i Marieta. La cançó és Montsià.





Floren no es talla al confessar que, fins fa poc, no havia mostrat gaire interès pel Montsià. Preferia jugar a futbol o sortir amb els amics. Des d'un parell d'anys, es va aventurar amb una nova activitat: les curses de muntanya. I, per entrenar-se, quin millor lloc que la serra que té al davant de casa! Per tant, al sentir la cançó per primer cop, la qual parla de llocs del Montsià per on passa corrent, li va fer molta gràcia.

Recorda que la serra del Montsià també és esmentada a Jardins ignorats, la novel·la de Trinitari Fabregat. Tomàs Camacho, col·lega seu i apassionat de la literatura, li va fer conèixer este llibre. Va passar-li el capítol que parla de la pujada a la Torreta des del Barranc del Llop, la part del Montsià que dóna a la mar. Un darrer punt, casualitat o no, Trinitari Fabregat també té un poema que es titula Montsià. En aquest bloc trobareu l'entrada La comarca i la muntanya fraternals on s'hi parla.

Floren també assenyala que, precisament un altre grup on tocava Josep Bordes al principi, els Culs Cults, van composar una cançó que es titulava Montsià. Es tracta d'una balada que es va gravar en una maqueta. Era una cançó que a la gent que va començar a tocar en grups a Ulldecona fa molts anys els agradava molt, igual que a la gent que anava als concerts dels Culs Cults. Més tard, aquest grup es va decantar per altres estils com l'ska i el reggae i ja no va tocar més aquesta cançó. Floren troba que el Montsià dels Culs Cults era una cançó molt bonica i és una llàstima que quede en l'oblit.















Floren vos recomana que escolteu l'Etern Retorn i, sobretot, escolteu Montsià. Qualsevol persona que sigue de la terra s'hi ha de sentir identificada i propera. A més a més, puntualitza que Josep la dedica al seu pare Jordi. La seva família eren molt excursionistes i anaven molt al Montsià per caminar. La cançó parla d'una història real, la del pare del cantant quan anava a passejar pel Montsià, cosa que fa que sigue més bonica. Jordi recorre masos, se topa amb bous i ... bé! Escolteu la cançó i mireu el vídeo que vos deixo. Ja m'ho direu!






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo