Sí. El delaten les seves numeroses activitats. A més de patejar-se els racons del seu poble i d'altres veïns, el professor faldut de l'IES Sól de Riu d'Alcanar toca la guitarra a Family X, un grup de música format per amics.
Per tant, no és d'estranyar que la lectura del Floren sigue la lletra d'una cançó. Concretament, una que es troba a l'Etern Retorn, el primer disc del grup homònim de Josep Bordes, l'ànima del també grup Pepet i Marieta. La cançó és Montsià.
Floren no es talla al confessar que, fins fa poc, no havia mostrat gaire interès pel Montsià. Preferia jugar a futbol o sortir amb els amics. Des d'un parell d'anys, es va aventurar amb una nova activitat: les curses de muntanya. I, per entrenar-se, quin millor lloc que la serra que té al davant de casa! Per tant, al sentir la cançó per primer cop, la qual parla de llocs del Montsià per on passa corrent, li va fer molta gràcia.
Recorda que la serra del Montsià també és esmentada a Jardins ignorats, la novel·la de Trinitari Fabregat. Tomàs Camacho, col·lega seu i apassionat de la literatura, li va fer conèixer este llibre. Va passar-li el capítol que parla de la pujada a la Torreta des del Barranc del Llop, la part del Montsià que dóna a la mar. Un darrer punt, casualitat o no, Trinitari Fabregat també té un poema que es titula Montsià. En aquest bloc trobareu l'entrada La comarca i la muntanya fraternals on s'hi parla.
Floren també assenyala que, precisament un altre grup on tocava Josep Bordes al principi, els Culs Cults, van composar una cançó que es titulava Montsià. Es tracta d'una balada que es va gravar en una maqueta. Era una cançó que a la gent que va començar a tocar en grups a Ulldecona fa molts anys els agradava molt, igual que a la gent que anava als concerts dels Culs Cults. Més tard, aquest grup es va decantar per altres estils com l'ska i el reggae i ja no va tocar més aquesta cançó. Floren troba que el Montsià dels Culs Cults era una cançó molt bonica i és una llàstima que quede en l'oblit.
Floren vos recomana que escolteu l'Etern Retorn i, sobretot, escolteu Montsià. Qualsevol persona que sigue de la terra s'hi ha de sentir identificada i propera. A més a més, puntualitza que Josep la dedica al seu pare Jordi. La seva família eren molt excursionistes i anaven molt al Montsià per caminar. La cançó parla d'una història real, la del pare del cantant quan anava a passejar pel Montsià, cosa que fa que sigue més bonica. Jordi recorre masos, se topa amb bous i ... bé! Escolteu la cançó i mireu el vídeo que vos deixo. Ja m'ho direu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada