Passa al contingut principal

LA LECTURA DE .... FLORENCI SALES, UN TOT TERRENY A L'ETERN MONTSIÀ


Sí. El delaten les seves numeroses activitats. A més de patejar-se els racons del seu poble i d'altres veïns, el professor faldut de l'IES Sól de Riu d'Alcanar toca la guitarra a Family X, un grup de música format per amics.
Per tant, no és d'estranyar que la lectura del Floren sigue la lletra d'una cançó. Concretament, una que es troba a l'Etern Retorn, el primer disc del grup homònim de Josep Bordes, l'ànima del també grup Pepet i Marieta. La cançó és Montsià.





Floren no es talla al confessar que, fins fa poc, no havia mostrat gaire interès pel Montsià. Preferia jugar a futbol o sortir amb els amics. Des d'un parell d'anys, es va aventurar amb una nova activitat: les curses de muntanya. I, per entrenar-se, quin millor lloc que la serra que té al davant de casa! Per tant, al sentir la cançó per primer cop, la qual parla de llocs del Montsià per on passa corrent, li va fer molta gràcia.

Recorda que la serra del Montsià també és esmentada a Jardins ignorats, la novel·la de Trinitari Fabregat. Tomàs Camacho, col·lega seu i apassionat de la literatura, li va fer conèixer este llibre. Va passar-li el capítol que parla de la pujada a la Torreta des del Barranc del Llop, la part del Montsià que dóna a la mar. Un darrer punt, casualitat o no, Trinitari Fabregat també té un poema que es titula Montsià. En aquest bloc trobareu l'entrada La comarca i la muntanya fraternals on s'hi parla.

Floren també assenyala que, precisament un altre grup on tocava Josep Bordes al principi, els Culs Cults, van composar una cançó que es titulava Montsià. Es tracta d'una balada que es va gravar en una maqueta. Era una cançó que a la gent que va començar a tocar en grups a Ulldecona fa molts anys els agradava molt, igual que a la gent que anava als concerts dels Culs Cults. Més tard, aquest grup es va decantar per altres estils com l'ska i el reggae i ja no va tocar més aquesta cançó. Floren troba que el Montsià dels Culs Cults era una cançó molt bonica i és una llàstima que quede en l'oblit.















Floren vos recomana que escolteu l'Etern Retorn i, sobretot, escolteu Montsià. Qualsevol persona que sigue de la terra s'hi ha de sentir identificada i propera. A més a més, puntualitza que Josep la dedica al seu pare Jordi. La seva família eren molt excursionistes i anaven molt al Montsià per caminar. La cançó parla d'una història real, la del pare del cantant quan anava a passejar pel Montsià, cosa que fa que sigue més bonica. Jordi recorre masos, se topa amb bous i ... bé! Escolteu la cançó i mireu el vídeo que vos deixo. Ja m'ho direu!






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques