VILA TORRES,
Enrique J. Historias robadas : un conmovedor relato sobre las
adopciones falsas en la España del siglo XX. Madrid :
Planeta, 2011 (Historia viva ; Temas de hoy)
Les
preguntes amb que titulo aquesta entrada resulten sorprenents. Però
si es llegeix Historias robadas, es comprèn el perquè
d'aquestes qüestions. L'obra de l'advocat Enrique Vila va enfilant
diverses trames inconcloses. Són trames verídiques, embrions dels
casos que ha anat portant al llarg de la seva carrera professional
sobre adopcions de legalitat més que dubtosa.
El mateix
autor desconeix els seus orígens, doncs Enrique Vila fou un nen
adoptat que, ja de jovenet, va percebre el trencament del fil de la
seva història. Potser gràcies a això va estudiar Dret i es va
especialitzar en les adopcions. Quan es va descobrir el terrible
negoci de compra-venta de nadons que es va fraguar entre els anys 50
i 90 del segle passat, va gestar Historias robadas;
recull d'històries truncades convertit en best-seller i esdevingut
en mini-sèrie, la qual s'ha emès fa poc.
Historias
robadas fa un retrat sobre la terrible màfia de venta de
bebès que va començar desprès d'acabada la Guerra Civil espanyola.
Pels volts dels anys cinquanta el règim franquista, el bàndol
vencedor, va prendre els nens de les mares republicanes per donar-los
en “adopció” a parelles afins a la política imperant. Rere
d'aquest fet luctuós, hi havia una clara intenció de redreçament
dels nens de l'enemic. Tot i que disfressada d'una aparent
benintencionalitat, la veritat és va ser una acció nefasta a
bastament, tal com assenyala, i Vila ho remarca, el reportatge de la
Montserrat Armengou Els nens robats del franquisme.
Perquè, realment, no es tractava d'educar un sector de població com
es pretenia fer creure en aquells temps, sinó de castigar de manera
cruel les persones que no eren de la opinió de qui ostentava el
poder, tot robant-los els fills.
Lluny de
desaparèixer, aquesta acció es va anar incrementant quan va arribar
la Transició i en plena democràcia. D'una manera, segons Vila,
encara més infame. L'acció reeducadora va esdevenir un negoci molt
lucratiu. Es guanyaven diners. Però no es feia comerç amb productes
qualssevol, sinó amb vides humanes. Enrique Vila aposta per la xifra
de 300.000 nadons que van ser arrencats dels braços de les seves
mares, literalment o amb enganys fent-los creure que els seus nens
havien mort al moment del part.
Fa poc
temps que s'ha destapat tota aquesta xarxa de tràfic humà. En
l'actual època de les tecnologies de la informació i la societat
del coneixement, les persones afectades per aquest “negoci” volen
conèixer. Demanen explicacions i que la justícia condemni a tots
aquells que van perpetrar els 300.000 delictes de robatori. Perquè
no es van apropiar indegudament de coses, sinó de vides. Obres com
Historias robadas, persones com Enrique Vila i
associacions com Anadir han esdevingut en portaveus per a aquestes
vides vilment preses i perdudes en els seus principis.
A cada
història que explica, Enrique Vila ensucra els moments agradables.
Crec que ho fa per a retratar en tota la seva cruesa tots els
implicats en aquesta xarxa de tràfic de nadons. La lectura de
Historias robadas és esfereïdora i deixa una sensació
amarga. No obstant, Enrique Vila dóna veu a l'esperança i mostra
que encara hi ha temps per a la justícia ja que, al contrari del que
pensen molts advocats i jutges, aquests delictes no han prescrit. Per
tant, encara pot haver una oportunitat que aquestes “històries
robades” siguin tornades als seus propietaris reals: els pares i
mares que els hi van prendre els fills i els mateixos nens i nenes,
ara homes i dones, que poden recuperar-les.
De totes
maneres, Historias robadas deixa el lector en suspens
per dues raons. La primera és l'estupor que se sent al descobrir que
això ha passat fa molt pocs anys. I la segona raó té forma de
pregunta: hi ha alguna història robada a prop? O, encara més
esgarrifós, la meva és una història real? Esperem que, més d'hora
que tard, es vagin tornant les 300.000 històries. Lamentablement i
encara que sembli mentida, potser hi hagi alguna vida robada que no
serà retornada. Fins i tot, massa a prop.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada