Passa al contingut principal

L'APLOM D'UNA CATALANA FRONT A LA MONSTRUOSITAT


MARTÍ, Carme. Un Cel de plom : una història de solidaritat, coratge i supervivència explicada per Neus Català i novel·lada per Carme Martí. Badalona : Ara Llibres, 2012 (Amsterdam Llibres)
 
 
 

 
"Tinc noranta-sis anys i sóc fidel a la meva promesa, a la batalla per la memòria de les dones a qui, sota un cel de plom, van convertir en cendres". Així acaba la novel·la sobre Neus Català. Una dona dels Guiamets que va sobreviure a l'infern de Ravensbrück.
                    A la seva edat, la Neus encara continua amb aquest aire indòmit i resolt. Al geriàtric dels Guiamets, el seu poble natal, permaneix amb voluntat de ferro i mirada fonda. Allà mateix es va desplaçar la Carme Martí a fi d'entrevistar-la per a un treball del Museu Rural de l'Espluga de Francolí. Conversa rere conversa, va descobrir en la vida de la Neus les traces d'una història esfereïdora i que feia mal de sentir. Però no per això havia de ser obviada. Així doncs que totes dues es van posar mans a la feina i el resultat és Un Cel de plom.
                     La vida de la Neus Català; guiametenca, resistent, deportada, mare ... però sobretot una dona que va patir en les seves pròpies carns la cruesa i la vilesa d'un poder irracional. La seva infantesa, així com l'arribada al geriàtric, són una agradable brisa front a la part més dura del llibre. Quan els nazis els van fer presoners a ella i a l'Albert, el seu primer marit, i van enviar-la a Ravensbrück. Un de tants camps de concentració on els presoners i presoneres van patir la crueltat dels nazis. A partir d'aquí, les vivències de la Neus exploten davant els atònits ulls del lector.
 
 
                                                    
 
                      La guiametenca descriu tot l'horror de Ravensbrück, però també relata la solidaritat que es va crear entre les presoneres que hi havia en aquell camp. Dóna veu als cops i a les patades dels monstres i les males putes -no es talla gens per expressar-se tal qual-, però també a la relació d'amistat que va mantenir amb la Tití, una deportada francesa. Relata la classe de menjar que els donaven i les diarrees que tenien, però també com es divertia imitant Charlot i divertia les seves companyes d'infortuni.
 
                                                      
                                               
 
                     L'estança a Ravensbrück fou una dura experiència per a la Neus. Però ella ha sobreviscut a aquell infern i se sent en deute d'explicar-ho tot. El seu testimoni ha brollat en obres com Els catalans als camps nazis de la Montserrat Roig, a qui la Neus va conèixer personalment, i De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas, de la mateixa Neus. Però és a Un Cel de plom on la guiametenca buida tot el seu passat, mostra el seu present i relata una història de dolor i d'amor, d'infern i d'alegria. I, sobretot, la història en majúscules de Neus Català. Una dona amb aplom per sobreviure, tant física com memorísticament, front a la monstruositat que va suposar la Segona Guerra Mundial. 
   
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

TASTET D'ESTIU II: QUADERNS, SEGUEIX EL RASTRE ESCRIT

SOLÉ, Ramona. Quaderns . Barcelona : Llibres del Delicte, 2016 El meu segon tastet literari d'aquest estiu ha estat el de la publicació de la Ramona Solé, una companya de viatge al món virtual. Sempre és interessant tenir notícia de les obres que estan en projecte i que arriben a bon port. Per tant, en el cas de l'escriptora i bloguera lleidatana i com els seus seguidors, m'he considerat afortunada quan vaig saber de l'existència de Quaderns . Un present de misterioses desaparicions i un passat de violents records sota la mirada xafardera i fantasiosa d'un poble. Aquests són els principals ingredients que conformen el còctel de Quaderns , la primera novel·la de la Ramona Solé. Dues nenes desapareixen. Al cap d'unes hores, les troben amagades dins un armari a casa de la Sara, una escriptora emocionalment tocada per la ruptura d'una relació. Aleshores és quan es donen compte que la propietària no hi és. A partir d'aquest inici, es va desenc

ALGÚ PODRIA DONAR-ME RAÓ DE ... LES OBRES DE ROBERTO BOLAÑO?

Ahir diumenge vaig anar a veure l'exposició que el CCCB dedica a Roberto Bolaño amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Després de tant de temps, la meteorologia feia molt agradable "dejarlo todo nuevamente y lanzarse a los caminos". Així doncs, me vaig llançar a la descoberta del món de Roberto Bolaño enmig de crits i corregudes de xiquets i xiquetes. Val a dir també que se celebrava el Món Llibre, un aiguabarreig entre fira, parc i diversió ben condimentat amb molta literatura!!! He de dir que em va sorprendre la descoberta de Roberto Bolaño i el seu món literari. Em vaig deixar endur des dels seus inicis com a escriptor a Santiago de Chile fins la complexa obra que ens va deixar el 2003, recorrent els paisatge de Barcelona, Girona, Blanes ... amb els ulls de Bolaño. Ah! I el més sorprenent de tot és que encara hi ha molta obra inèdita! Suposo que la gent de l'Anagrama ja s'haurà posat al tall per tal de publicar-la. No sé. És un pensament que tinc.