MARTÍ, Carme. Un Cel de plom : una història de solidaritat, coratge i supervivència explicada per Neus Català i novel·lada per Carme Martí. Badalona : Ara Llibres, 2012 (Amsterdam Llibres)
"Tinc noranta-sis anys i sóc fidel a la meva promesa, a la batalla per la memòria de les dones a qui, sota un cel de plom, van convertir en cendres". Així acaba la novel·la sobre Neus Català. Una dona dels Guiamets que va sobreviure a l'infern de Ravensbrück.
A la seva edat, la Neus encara continua amb aquest aire indòmit i resolt. Al geriàtric dels Guiamets, el seu poble natal, permaneix amb voluntat de ferro i mirada fonda. Allà mateix es va desplaçar la Carme Martí a fi d'entrevistar-la per a un treball del Museu Rural de l'Espluga de Francolí. Conversa rere conversa, va descobrir en la vida de la Neus les traces d'una història esfereïdora i que feia mal de sentir. Però no per això havia de ser obviada. Així doncs que totes dues es van posar mans a la feina i el resultat és Un Cel de plom.
La vida de la Neus Català; guiametenca, resistent, deportada, mare ... però sobretot una dona que va patir en les seves pròpies carns la cruesa i la vilesa d'un poder irracional. La seva infantesa, així com l'arribada al geriàtric, són una agradable brisa front a la part més dura del llibre. Quan els nazis els van fer presoners a ella i a l'Albert, el seu primer marit, i van enviar-la a Ravensbrück. Un de tants camps de concentració on els presoners i presoneres van patir la crueltat dels nazis. A partir d'aquí, les vivències de la Neus exploten davant els atònits ulls del lector.
La guiametenca descriu tot l'horror de Ravensbrück, però també relata la solidaritat que es va crear entre les presoneres que hi havia en aquell camp. Dóna veu als cops i a les patades dels monstres i les males putes -no es talla gens per expressar-se tal qual-, però també a la relació d'amistat que va mantenir amb la Tití, una deportada francesa. Relata la classe de menjar que els donaven i les diarrees que tenien, però també com es divertia imitant Charlot i divertia les seves companyes d'infortuni.
L'estança a Ravensbrück fou una dura experiència per a la Neus. Però ella ha sobreviscut a aquell infern i se sent en deute d'explicar-ho tot. El seu testimoni ha brollat en obres com Els catalans als camps nazis de la Montserrat Roig, a qui la Neus va conèixer personalment, i De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas, de la mateixa Neus. Però és a Un Cel de plom on la guiametenca buida tot el seu passat, mostra el seu present i relata una història de dolor i d'amor, d'infern i d'alegria. I, sobretot, la història en majúscules de Neus Català. Una dona amb aplom per sobreviure, tant física com memorísticament, front a la monstruositat que va suposar la Segona Guerra Mundial.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada