Passa al contingut principal

L'APLOM D'UNA CATALANA FRONT A LA MONSTRUOSITAT


MARTÍ, Carme. Un Cel de plom : una història de solidaritat, coratge i supervivència explicada per Neus Català i novel·lada per Carme Martí. Badalona : Ara Llibres, 2012 (Amsterdam Llibres)
 
 
 

 
"Tinc noranta-sis anys i sóc fidel a la meva promesa, a la batalla per la memòria de les dones a qui, sota un cel de plom, van convertir en cendres". Així acaba la novel·la sobre Neus Català. Una dona dels Guiamets que va sobreviure a l'infern de Ravensbrück.
                    A la seva edat, la Neus encara continua amb aquest aire indòmit i resolt. Al geriàtric dels Guiamets, el seu poble natal, permaneix amb voluntat de ferro i mirada fonda. Allà mateix es va desplaçar la Carme Martí a fi d'entrevistar-la per a un treball del Museu Rural de l'Espluga de Francolí. Conversa rere conversa, va descobrir en la vida de la Neus les traces d'una història esfereïdora i que feia mal de sentir. Però no per això havia de ser obviada. Així doncs que totes dues es van posar mans a la feina i el resultat és Un Cel de plom.
                     La vida de la Neus Català; guiametenca, resistent, deportada, mare ... però sobretot una dona que va patir en les seves pròpies carns la cruesa i la vilesa d'un poder irracional. La seva infantesa, així com l'arribada al geriàtric, són una agradable brisa front a la part més dura del llibre. Quan els nazis els van fer presoners a ella i a l'Albert, el seu primer marit, i van enviar-la a Ravensbrück. Un de tants camps de concentració on els presoners i presoneres van patir la crueltat dels nazis. A partir d'aquí, les vivències de la Neus exploten davant els atònits ulls del lector.
 
 
                                                    
 
                      La guiametenca descriu tot l'horror de Ravensbrück, però també relata la solidaritat que es va crear entre les presoneres que hi havia en aquell camp. Dóna veu als cops i a les patades dels monstres i les males putes -no es talla gens per expressar-se tal qual-, però també a la relació d'amistat que va mantenir amb la Tití, una deportada francesa. Relata la classe de menjar que els donaven i les diarrees que tenien, però també com es divertia imitant Charlot i divertia les seves companyes d'infortuni.
 
                                                      
                                               
 
                     L'estança a Ravensbrück fou una dura experiència per a la Neus. Però ella ha sobreviscut a aquell infern i se sent en deute d'explicar-ho tot. El seu testimoni ha brollat en obres com Els catalans als camps nazis de la Montserrat Roig, a qui la Neus va conèixer personalment, i De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas, de la mateixa Neus. Però és a Un Cel de plom on la guiametenca buida tot el seu passat, mostra el seu present i relata una història de dolor i d'amor, d'infern i d'alegria. I, sobretot, la història en majúscules de Neus Català. Una dona amb aplom per sobreviure, tant física com memorísticament, front a la monstruositat que va suposar la Segona Guerra Mundial. 
   
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...

DISSABTE DE LLUM A TIANA NEGRA

Cartell signat pels autors i autores que han passat per aquesta sisena edició Gener. El mes que obre la porta a un nou any amb nous desitjos i propòsits. Es desen els ornaments de Nadal. Es torna a la rutina del despertador i les presses després de la desconnexió marcada per les festes. I el Tiana Negra compleix sis anys. Bressol dels festivals de novel·la negra catalana, Tiana Negra és un espai on es troben els i les addictes a la ficció més fosca de la literatura.  El cap de setmana del 19 al 20 de gener la població, situada en la frondositat muntanyosa i connectada a Montgat i al mar per una carretera amb corbes, s'ha tenyit expressament de negre. Qui hagi passejat per Tiana durant aquests dies haurà vist que la població s'ha fet seu el festival. Establiments oficials i comercials, fins i tot l'atmosfera es prepara per acollir els assidus, neòfits i curiosos per assistir a les taules redones, els moments cadira d'orelles i les signatures de les obres ...