Passa al contingut principal

L'APLOM D'UNA CATALANA FRONT A LA MONSTRUOSITAT


MARTÍ, Carme. Un Cel de plom : una història de solidaritat, coratge i supervivència explicada per Neus Català i novel·lada per Carme Martí. Badalona : Ara Llibres, 2012 (Amsterdam Llibres)
 
 
 

 
"Tinc noranta-sis anys i sóc fidel a la meva promesa, a la batalla per la memòria de les dones a qui, sota un cel de plom, van convertir en cendres". Així acaba la novel·la sobre Neus Català. Una dona dels Guiamets que va sobreviure a l'infern de Ravensbrück.
                    A la seva edat, la Neus encara continua amb aquest aire indòmit i resolt. Al geriàtric dels Guiamets, el seu poble natal, permaneix amb voluntat de ferro i mirada fonda. Allà mateix es va desplaçar la Carme Martí a fi d'entrevistar-la per a un treball del Museu Rural de l'Espluga de Francolí. Conversa rere conversa, va descobrir en la vida de la Neus les traces d'una història esfereïdora i que feia mal de sentir. Però no per això havia de ser obviada. Així doncs que totes dues es van posar mans a la feina i el resultat és Un Cel de plom.
                     La vida de la Neus Català; guiametenca, resistent, deportada, mare ... però sobretot una dona que va patir en les seves pròpies carns la cruesa i la vilesa d'un poder irracional. La seva infantesa, així com l'arribada al geriàtric, són una agradable brisa front a la part més dura del llibre. Quan els nazis els van fer presoners a ella i a l'Albert, el seu primer marit, i van enviar-la a Ravensbrück. Un de tants camps de concentració on els presoners i presoneres van patir la crueltat dels nazis. A partir d'aquí, les vivències de la Neus exploten davant els atònits ulls del lector.
 
 
                                                    
 
                      La guiametenca descriu tot l'horror de Ravensbrück, però també relata la solidaritat que es va crear entre les presoneres que hi havia en aquell camp. Dóna veu als cops i a les patades dels monstres i les males putes -no es talla gens per expressar-se tal qual-, però també a la relació d'amistat que va mantenir amb la Tití, una deportada francesa. Relata la classe de menjar que els donaven i les diarrees que tenien, però també com es divertia imitant Charlot i divertia les seves companyes d'infortuni.
 
                                                      
                                               
 
                     L'estança a Ravensbrück fou una dura experiència per a la Neus. Però ella ha sobreviscut a aquell infern i se sent en deute d'explicar-ho tot. El seu testimoni ha brollat en obres com Els catalans als camps nazis de la Montserrat Roig, a qui la Neus va conèixer personalment, i De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas, de la mateixa Neus. Però és a Un Cel de plom on la guiametenca buida tot el seu passat, mostra el seu present i relata una història de dolor i d'amor, d'infern i d'alegria. I, sobretot, la història en majúscules de Neus Català. Una dona amb aplom per sobreviure, tant física com memorísticament, front a la monstruositat que va suposar la Segona Guerra Mundial. 
   
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques