Passa al contingut principal

LA COMARCA I LA MUNTANYA FRATERNALS




EL MONTSIÀ


La noble gent que s’aplega
al recer del teu ombratge
com la vela que es desplega
assumirà el teu missatge.
Des de Tortosa a Ulldecona
i des d’Amposta a Alcanar
els pobles que et fan rodona
deuen donar-se la mà.


Montsianenc, aixó és un títol
que ens ha d’agermanar
per a escriure el nou capítol
de la història de demà.
Quan el fardell et doblega,
trist, amb ganes de plorar
i sents que el pit ja gemega...

alça la vista al Montsià.


Del Recull de poesies de Trinitari Fabregat

Aquests versos configuren la segona part del poema El Montsià de Trinitari Fabregat, escrit a la ciutat francesa de Fresnes durant el cap d’any de 1965. Tot i afincat al país veí, l'escriptor canareu mai va perdre el sentiment que tenia per la seva terra d'orígen. Per això que el Recull de poesies, publicació on hi ha aquest poema, estigui impregnat d' Alcanar; la petita ciutat situada a la punta sud de Catalunya on va nàixer i créixer Trinitari Fabregat.
A les ratlles de dalt el lector troba pàtria i sentiment. La primera part, la que parla a la mateixa muntanya, és la més patriòtica. Les viles i ciutats més septentrionals envolten el Montsià donant nom a una comunitat ben avinguda. Almenys, això és el que desitjaria Trinitari Fabregat. Els habitants de totes les contrades de la comarca haurien d'aliar-se per a un futur esperançador. Les dues primeres estrofes són un cant a la unió i al recolzament col·lectiu.
La segona part d'aquesta segona part del poema adopta un caràcter molt més íntim i malencòlic. Trinitari Fabregat presenta la muntanya com un bàlsam per al montsianenc o montsianenca quan està trist o trista. També és extensible al lector del poema. L'escriptor es declara un fervent enamorat de la terra que el va veure créixer i anar-se'n. Des de la llunyania, magnifica el record de la muntanya que dóna nom a una comarca forta en la seva unió.

Avui, dissabte 17 de març dia de la poesia catalana a Internet, altres poetes més coneguts surtiran a la pantalla dels mòbils i dels ordinadors. Carles Riba, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira, Joan Margarit … Però he volgut retre un homenatge particular a Trinitari Fabregat i, especialment, al Montsià. Un poema que s'ha convertit gairebé en un himne per a la gent que viu a la comarca del cor dels Països Catalans.




































Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...

EL PRISIONERO DEL CIELO S'ALLIBERA AL PAPER

La darrera obra de Carlos Ruiz Zafón és la tercera que configura la tetralogia El Cementerio de los Libros Olvidados . A El Prisionero del Cielo , Ruiz Zafón torna a fer gala de l'obscuritat de Barcelona. Però aquest cop, la ciutat és retratada amb un to molt més amable. Si bé els horrors de la postguerra es retraten amb tota la seva cruesa, també hi ha lloc per al penediment, la redempció i la protecció. Gran part de l'obra és un salt enrere de la duresa dels anys 40 a la presó del castell de Montjuïc. Allà hi roman un ser, Fermín Romero de Torres, que coneix a David Martín, l'escriptor maleït de El Juego del Ángel . Destí final de molts infeliços, el castell de Montjuïc és testimoni del pacte que fa Fermín Romero de Torres amb Martín, i amb ell mateix, per cuidar Daniel Sempere, el fill de Isabella, la deixeble de l'escriptor. Al mateix temps que Romero de Torres li relata l'assassinat de la seva mare, el ressentiment i la gelosia s'apoderen de Daniel. En ...