Passa al contingut principal

LA COMARCA I LA MUNTANYA FRATERNALS




EL MONTSIÀ


La noble gent que s’aplega
al recer del teu ombratge
com la vela que es desplega
assumirà el teu missatge.
Des de Tortosa a Ulldecona
i des d’Amposta a Alcanar
els pobles que et fan rodona
deuen donar-se la mà.


Montsianenc, aixó és un títol
que ens ha d’agermanar
per a escriure el nou capítol
de la història de demà.
Quan el fardell et doblega,
trist, amb ganes de plorar
i sents que el pit ja gemega...

alça la vista al Montsià.


Del Recull de poesies de Trinitari Fabregat

Aquests versos configuren la segona part del poema El Montsià de Trinitari Fabregat, escrit a la ciutat francesa de Fresnes durant el cap d’any de 1965. Tot i afincat al país veí, l'escriptor canareu mai va perdre el sentiment que tenia per la seva terra d'orígen. Per això que el Recull de poesies, publicació on hi ha aquest poema, estigui impregnat d' Alcanar; la petita ciutat situada a la punta sud de Catalunya on va nàixer i créixer Trinitari Fabregat.
A les ratlles de dalt el lector troba pàtria i sentiment. La primera part, la que parla a la mateixa muntanya, és la més patriòtica. Les viles i ciutats més septentrionals envolten el Montsià donant nom a una comunitat ben avinguda. Almenys, això és el que desitjaria Trinitari Fabregat. Els habitants de totes les contrades de la comarca haurien d'aliar-se per a un futur esperançador. Les dues primeres estrofes són un cant a la unió i al recolzament col·lectiu.
La segona part d'aquesta segona part del poema adopta un caràcter molt més íntim i malencòlic. Trinitari Fabregat presenta la muntanya com un bàlsam per al montsianenc o montsianenca quan està trist o trista. També és extensible al lector del poema. L'escriptor es declara un fervent enamorat de la terra que el va veure créixer i anar-se'n. Des de la llunyania, magnifica el record de la muntanya que dóna nom a una comarca forta en la seva unió.

Avui, dissabte 17 de març dia de la poesia catalana a Internet, altres poetes més coneguts surtiran a la pantalla dels mòbils i dels ordinadors. Carles Riba, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira, Joan Margarit … Però he volgut retre un homenatge particular a Trinitari Fabregat i, especialment, al Montsià. Un poema que s'ha convertit gairebé en un himne per a la gent que viu a la comarca del cor dels Països Catalans.




































Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques