Passa al contingut principal

EL MUNDO AMARILLO. EL PODER DELS SOMNIS





Aquesta obra ja va ser novetat fa uns quants anys. Però no em puc estar de fer-li una petita notícia avui dia de Sant Jordi. Per a mi, és un dels millors llibres que s'han escrit. Cert és que, durant el temps, s'escriuen i es publiquen milers d'obres que mereixen ser llegides per tots natros. O, si més no, per la immensa minoria com deia el poeta d'Orihuela Miguel Hernández, injustament tractat avui en dia.
El mundo amarillo conté, com el seu nom indica un món del color del sol i de la llum. Un color que ens clarifica les idees i ens fa veure nous camins. Segons l'autor, el color dels somnis que si hi creus s'hi creen. Sembla mentira que hi hagi només una lletra de diferència entre aquests dos verbs. Però el seu poder és infinit.
Com es diu en El mundo amarillo durant una dècada, precisament la que va de l'adolescència a la joventut, Albert Espinosa va viure una situació que ningú de nosaltres voldria. Va patir diversos càncers que se li van endur parts del cos. Lluny de lamentar-se, l' Albert li va donar la volta i va convertir aquella època en un temps positiu i d'aprenentatge. Va aprendre a ser amic de la mort i a parlar d'ella sense cap basarda, va guanyar un munt de grocs i grogues dins l'hospital ... els continua guanyant a fora. I, per a mi el més important, va aconseguir transmetre aquestes i moltes més experiències a la seva obra. La primera d'un seguit de novel·les més que ens han fet emocionar.
El mundo amarillo ens ensenya a traure-li la part més feliç a les circumstàncies més adverses que poden haver. Ho fa en un llenguatge amè i directe al lector o lectora. En un moment determinat, El mundo amarillo deixa de ser un llibre per convertir-se en una conversa entre l' Albert Espinosa i el lector o lectora. No puc dir quin és el paràgraf o pàgina on passa això perquè cadascú disposarà del seu propi.
Per tant, aquest Sant Jordi si no sabeu quin llibre endur-vos a casa o esteu desbordats i desbordades de tantes novetats que apareixen, vos recomano amb tot el fervor del món El mundo amarillo. És altament cent per cent un bon regal.
Ah! Jo tinc adoptat El mundo amarillo! Ja que la propietària és la meva germana. Aquí teniu la foto de l'Albert Espinosa signant-me'l. Bon Sant Jordi i feliç lectura!





Comentaris

  1. M'agrada la cara de felicitat que tens Mireia amb l'Albert Espinosa. M'agrada que aquest home s'estigui fent d'or amb les seves temàtiques, positives i de reivindicació de la normalitat de les persones malaltes i/o amb discapacitats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo