Aquesta obra ja va ser novetat fa uns quants anys. Però no em puc estar de fer-li una petita notícia avui dia de Sant Jordi. Per a mi, és un dels millors llibres que s'han escrit. Cert és que, durant el temps, s'escriuen i es publiquen milers d'obres que mereixen ser llegides per tots natros. O, si més no, per la immensa minoria com deia el poeta d'Orihuela Miguel Hernández, injustament tractat avui en dia.
El mundo amarillo conté, com el seu nom indica un món del color del sol i de la llum. Un color que ens clarifica les idees i ens fa veure nous camins. Segons l'autor, el color dels somnis que si hi creus s'hi creen. Sembla mentira que hi hagi només una lletra de diferència entre aquests dos verbs. Però el seu poder és infinit.Com es diu en El mundo amarillo durant una dècada, precisament la que va de l'adolescència a la joventut, Albert Espinosa va viure una situació que ningú de nosaltres voldria. Va patir diversos càncers que se li van endur parts del cos. Lluny de lamentar-se, l' Albert li va donar la volta i va convertir aquella època en un temps positiu i d'aprenentatge. Va aprendre a ser amic de la mort i a parlar d'ella sense cap basarda, va guanyar un munt de grocs i grogues dins l'hospital ... els continua guanyant a fora. I, per a mi el més important, va aconseguir transmetre aquestes i moltes més experiències a la seva obra. La primera d'un seguit de novel·les més que ens han fet emocionar.
El mundo amarillo ens ensenya a traure-li la part més feliç a les circumstàncies més adverses que poden haver. Ho fa en un llenguatge amè i directe al lector o lectora. En un moment determinat, El mundo amarillo deixa de ser un llibre per convertir-se en una conversa entre l' Albert Espinosa i el lector o lectora. No puc dir quin és el paràgraf o pàgina on passa això perquè cadascú disposarà del seu propi.
Per tant, aquest Sant Jordi si no sabeu quin llibre endur-vos a casa o esteu desbordats i desbordades de tantes novetats que apareixen, vos recomano amb tot el fervor del món El mundo amarillo. És altament cent per cent un bon regal.
Ah! Jo tinc adoptat El mundo amarillo! Ja que la propietària és la meva germana. Aquí teniu la foto de l'Albert Espinosa signant-me'l. Bon Sant Jordi i feliç lectura!
M'agrada la cara de felicitat que tens Mireia amb l'Albert Espinosa. M'agrada que aquest home s'estigui fent d'or amb les seves temàtiques, positives i de reivindicació de la normalitat de les persones malaltes i/o amb discapacitats.
ResponElimina