Passa al contingut principal

LA LECTURA DE ... LUISA REVERTER. UNA BRODADORA ENTRE TIRS I POLSEGUERA

Les obres amb vaquers poc afaitats, corredisses de cavalls i crits inintel·ligibles de pell-roges són més pròpies de la gran pantalla que del paper. A mitjans del segle passat, però, un enginyer industrial anomenat Marcial Lafuente Estefanía es va erigir en escriptor de novel·les de l' Oest. Aquestes són la lectura preferida de Luisa Reverter Sancho, la Polla, com és coneguda a Alcanar.





QUI ÉS LA LUISA? La Luisa prefereix més fer ganxet, puntilla o manualitats. Quasi cada dia va al camp, a la Calafa, a collir mandarina, arreglar tomaques de penjar o  donar menjar als animals. Quatre gallines i un parell de titos si fa no fa. Realment, s'estima més estes activitats que seure's una estona amb un llibre a la mà.

A la Luisa no li agrada llegir. Així de clar. Tal com ho pensa, ho diu. Però, tot i el seu rebuig, no deixa de tenir interès per les obretes de Marcial Lafuente, o M. L., Estefanía. Són llibrets de no més de cent pàgines i tracten de l' Oest. Tot i que el cinema li ha guanyat la partida a la literatura,  Estefanía, injustament confós amb María Luisa Estefanía, és el màxim referent a l'estat espanyol i a Amèrica del Sud.



QUI ÉS M. L. ESTEFANÍA? A la guerra civil, aquest escriptor de Toledo va seguir el consell de Enrique Jardiel Poncela i es va dedicar bàsicament a entretenir el públic. Les seves novel·les compten amb un diàleg molt acurat, poc barroquisme en les descripcions i molta acció. No obstant això, va tractar molt bé els detalls ja que sabia que les seves publicacions també es llegien als Estats Units. Tenint en compte això, M. L. Estefanía s'ajudava de tres eines: una obra molt completa de la història dels Estats Units, un atles molt antic del país on apareixien els pobles de l'època de la conquesta de l' Oest i una guia telefònica on es trobaven els noms dels seus personatges.

D'aquesta manera, sota l'empar de l'editorial Bruguera, va aconseguir publicar més de 2600 llibrets impresos amb paper de fumar. Però aquest fet li va valer per convertir les publicacions en una autèntica marca i el mateix Estefanía en un autèntic emblema de l'editorial barcelonesa. Juntament amb una altra famosa escriptora, Corín Tellado, Estefanía es convertiria en un segell per a la Bruguera.







UNA CURIOSITAT: Aquest característic segell és la preferència de Luisa Reverter quant a lectures. A més a més, perduren. El motiu és el següent: la Luisa disposa de quatre o cinc obretes. Quan acaba una, la posa cap per avall; el mateix fa amb la segona i així, fins que acaba amb totes. Un cop finalitzades, les tomba i torna a començar. De fet, una cosa semblant passava amb el tiratge d'aquestes novel·les, que no era cert del tot ja que, quan s'acabaven de llegir, es podien tornar al quiosc i se'n podia agafar una altra per un preu més baix. Per tant, una novel·la podia ser llegida per vàries persones sense haver de ser comprada pròpiament.

Per tant, a més de camperola, grangera, practicant de manualitats; la conclusió a que s'arriba és que Luisa Reverter Sancho, la Polla, com és coneguda a Alcanar; sap fer de tot. Des de cosir un descosit fins arreglar una porta. I quant a lectures, es pot dir que és una brodadora entre tirs i polseguera. Doncs les històries i contalles del llunyà oest segueixen, avui en dia i sota diferents maneres, al peu del canó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

AMISTAT ENTRE POETESSES I COCKERS SPANIELS

WOOLF, Virginia. Flush Traducció de Jordi Fernando. Barcelona : L'Avenç, 2017.  (Sèrie Literatures) 125 p. ISBN: 978-84-16853-09-0 " La família de la qual afirma que descendeix el protagonista d'aquesta biografia és reconeguda universalment com una de les més antiga soca " Així comença la història de Flush, un cocker spaniel adoptat per la poetessa Elizabeth Barrett Browning. El lector o lectora que s'interessi per aquesta singular biografia no només descobrirà les aventures d'un gos i la seva mestressa; sinó que serà testimoni de la relació que sorgeix entre el cocker spaniel i la poetessa londinenca. Amb l'estil que la caracteritza, Virginia Woolf  narra les vicissituds de Flush des de que va començar la seva vida al camp fins la seva mort a casa dels Barrett Browning. Instint, felicitat, por i gelosia es dibuixen a través de les pàgines de Flush . La trama s'explica en tercera persona, però posant-se al lloc del protagonista. És a dir, les...

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...