Lectures mil: el racó de la lectura

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

W aldo és l'únic que esquiva la puntada de peu mentre els altres fugen deixant un rastre gris. H a vist com els dos nens deixen de molestar-lo per teclejar sengles aparells negres i quadrats. A leshores no resisteix la temptació de comparar l'actitud dels nanos amb la dels seus amos. T enia la fama d'haver estat un dels correus més eficients i ràpids de tot el golf de Mèxic. S abia de memòria les rutes de tot el cel indicades i cantades pel vent, per la pluja, pels estels. A ra, mentre cerca molles de pa i tolls d'aigua bruta, recorda una paraula que dugué un cop. P au era el mot que va portar a l'únic poble que el va alimentar amb el millor: fulletes d'olivera. P erò ara el Waldo ha estat substituït pels aparells negres i quadrats. Ell només és un colom.

Aquest agost l'he passat en companyia de dues joves. La Liesel i la Dita. L'una lladre, l'altra guardiana. Però les dues, o les tres si m'incloc, sentim un gran amor per la literatura i tot el què  ofereix. Les he conegut quan estaven en el moment més inoportú per fruir de l'adolescència. En lloc de postals i fotografies de platges i paisatges fetes amb el mòbil, l'estiu m'ha proporcionat dos relats que dibuixen la mateixa situació. L'esperit de supervivència que s'alça davant la guerra, les prohibicions i la mort. Aquesta darrera és la narradora de la història de la Liesel Meminger, una lladre de llibres acollida per un matrimoni alemany durant l'inici de la Segona Guerra Mundial. A través dels ulls d'una mort molt humana, la Liesel Meminger organitza els seus robatoris amb l'ajuda del seu amic Rudy Steiner. Però, què porta la Liesel a robar llibres i no altres objectes? Per a ella, les paraules són quelcom que fa que la vida d

Desenvolupament de productes editorials multimèdia. Aquest és el nom del curs de Formació Ocupacional que estic realitzant i la raó per la qual aquest bloc ha estat inactiu fins ara. Tot i que vaig molt atabalada amb aquesta formació (poc m'imaginava que el món de les webs tingués tants camins amagats), una efemèride m'ha fet decidir escriure quatre ratlles. El 28 de maig s'ha celebrat el centenari de la Biblioteca de Catalunya. Curiosament, un dia abans havia estat l'aniversari de l'autora del LM . 162 anys ens separen cronològicament, però tenim en comú la nostra vocació de servei a la cultura. En el cas de la màxima institució bibliotecària del país aquesta voluntat és innegable. En el meu, he hagut de mirar cap a altres direccions. És per això que escric aquest post que no recomana llibres ni presenta cap escrit inèdit. Parla d'impotència. De la impotència de saber que són moltes i molt preparades les persones que han de deixar els seus somnis perquè no