Passa al contingut principal

EL PRISIONERO DEL CIELO S'ALLIBERA AL PAPER




La darrera obra de Carlos Ruiz Zafón és la tercera que configura la tetralogia El Cementerio de los Libros Olvidados. A El Prisionero del Cielo, Ruiz Zafón torna a fer gala de l'obscuritat de Barcelona. Però aquest cop, la ciutat és retratada amb un to molt més amable. Si bé els horrors de la postguerra es retraten amb tota la seva cruesa, també hi ha lloc per al penediment, la redempció i la protecció.

Gran part de l'obra és un salt enrere de la duresa dels anys 40 a la presó del castell de Montjuïc. Allà hi roman un ser, Fermín Romero de Torres, que coneix a David Martín, l'escriptor maleït de El Juego del Ángel. Destí final de molts infeliços, el castell de Montjuïc és testimoni del pacte que fa Fermín Romero de Torres amb Martín, i amb ell mateix, per cuidar Daniel Sempere, el fill de Isabella, la deixeble de l'escriptor. Al mateix temps que Romero de Torres li relata l'assassinat de la seva mare, el ressentiment i la gelosia s'apoderen de Daniel. En definitiva, Ruiz Zafón torna a sargir els fils d'una història que ens farà estremir i somriure alhora. Dues sensacions antagòniques, però que poden conviure en l'univers del guionista afincat a Los Ángeles.
Un cop cuinat, El Prisionero del Cielo s'allibera al paper i a la vista del lector. I ho fa en forma de pont de doble vessant. Per una banda, és pont per on passen personatges vells coneguts com els esmentats Daniel Sempere i Fermín Romero de Torres, així com Bea, l'esposa de Sempere, i Fumero, el malvat inspector. Però també passen personatges que han nascut a aquesta obra i que prometen per a la propera, com Mauricio Valls, el menyspreable director de la presó i Sofia, la cosina de Daniel Sempere.
Finalment, és indubtable el pont entre les novel·les anteriors i la propera. Per si no li ha quedat clar al lector, Ruiz Zafón ho expressa a la darrera frase de El Prisionero del Cielo: "Acaba de empezar". Només ens queda esperar.

Comentaris

  1. Hola!!! Qualsevol lectura de Carlos Ruiz Zafón és molt interessant, a més, als enamorats de Barcelona se'ns fa molt agradable qualsevol de les seves noveles. Actualment estic llegint La saga de los malditos, diria que és de Xufo LLorens, ja em corregiras si no ho he escrit bé. Estic a les primeres pàgines i promet ser un llibre prou dens, però ja em té enganxada. Ja aniré comentant més cosetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Eli,

      Me farà molt de goig tenir comentaris, suggeriments, etc.

      Elimina
    2. Ah! Per cert, és Chufo Llorens. Ja diràs què tal ...

      Elimina
  2. Mireia,
    L'enhorabona per aquest fill literari tan bonic!
    Rosa Subirachs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rosa,

      M'agrada molt que me donesseu el vostre suport. A més a més, si tens algun comentari, suggeriment, etc... No dubtes en fer-m'ho saber!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...

DISSABTE DE LLUM A TIANA NEGRA

Cartell signat pels autors i autores que han passat per aquesta sisena edició Gener. El mes que obre la porta a un nou any amb nous desitjos i propòsits. Es desen els ornaments de Nadal. Es torna a la rutina del despertador i les presses després de la desconnexió marcada per les festes. I el Tiana Negra compleix sis anys. Bressol dels festivals de novel·la negra catalana, Tiana Negra és un espai on es troben els i les addictes a la ficció més fosca de la literatura.  El cap de setmana del 19 al 20 de gener la població, situada en la frondositat muntanyosa i connectada a Montgat i al mar per una carretera amb corbes, s'ha tenyit expressament de negre. Qui hagi passejat per Tiana durant aquests dies haurà vist que la població s'ha fet seu el festival. Establiments oficials i comercials, fins i tot l'atmosfera es prepara per acollir els assidus, neòfits i curiosos per assistir a les taules redones, els moments cadira d'orelles i les signatures de les obres ...