Salta al contingut principal

Entrades

REPTEU L'INEFICÈNCIA DE LA CULTURA RETALLADA AMB UN SOMRIURE DESOBEDIENT!

Desenvolupament de productes editorials multimèdia. Aquest és el nom del curs de Formació Ocupacional que estic realitzant i la raó per la qual aquest bloc ha estat inactiu fins ara. Tot i que vaig molt atabalada amb aquesta formació (poc m'imaginava que el món de les webs tingués tants camins amagats), una efemèride m'ha fet decidir escriure quatre ratlles. El 28 de maig s'ha celebrat el centenari de la Biblioteca de Catalunya. Curiosament, un dia abans havia estat l'aniversari de l'autora del LM . 162 anys ens separen cronològicament, però tenim en comú la nostra vocació de servei a la cultura. En el cas de la màxima institució bibliotecària del país aquesta voluntat és innegable. En el meu, he hagut de mirar cap a altres direccions. És per això que escric aquest post que no recomana llibres ni presenta cap escrit inèdit. Parla d'impotència. De la impotència de saber que són moltes i molt preparades les persones que han de deixar els seus somnis perquè no...

EXERCICI

Aquí vos passo un escrit de collita pròpia. Es tracta d'un conte inspirat en uns fets que van passar a Barcelona. Adivineu qui està parlant! No suporto ser grapejada per esta gentussa que va per les nits sense cap altra feina que tocar-mos ... A les companyes no els importa. Tant d'una manera com d'una altra, fan un servei públic. Però jo vaig nàixer de les bones i només me pot tocar gent qualificada. D'acord amb la meva posició, estava al millor lloc; a la cantonada, davant del caixer. Estava molt tranquil·la. Ho estava fins que va arribar ella. Venia cada nit i, ans d'entrar, vinga a remenar-me fins al fons. Quina tírria que li tenia! Però lluny d'anar-se'n a una altra banda, semblava que m'hagués agafat afecte. Crec que vaig arribar a odiar-la. Per això, quan vaig sentir rialles, me vaig quedar satisfeta. “Han vingut a ajudar-me!” vaig pensar. I sí, me van empènyer dins. Finalment, veuria que no sóc com les altres. Cremada d'odi, de ciga...

TRESORS BIBLIOGRÀFICS CATALANS SENSE CAP TRAVA

Llum entre ombres : 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània : Centenari Joan Oliva Milà. Coordinadors : Montserrat Comas Güell i Víctor Oliva Pascuet. Vilanova i la Geltrú : Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011. 179 p.  Ningú dubta que avui en dia tothom té accés a la informació. El poder d' Internet és innegable i les facilitats per estar connectat amb gent de l'altra banda del món són ben visibles. No obstant, és convenient observar el punt de partida que s'ha pres per arribar fins aquí. Els homes i dones tenim més eines per arribar a allò que se'n diu progrès, sense cap discriminació. Però, on i quan va començar aquest fenòmen? A Llum entre ombres es relata la història de sis biblioteques que van començar a funcionar al segle XIX. Precisament, van arrencar amb l'objectiu de proveir als usuaris del material necessari per al seu desenvolupament. Aquesta publicació va sorgir amb motiu de la celebració del centenari de la mo...

COSINT FETS I DESTINS

DUEÑAS, María. El Temps entre costures . Barcelona : Columna, 2010. 716 p. (Clàssica ; 855) María Dueñas ha parit El temps entre costures; una novel·la amb dosis d'ambientació històrica, d'espionatge i tot amanit amb una subtrama amosa. Però, per damunt de tot, ha concebut Sira Quiroga, la protagonista, com un ésser que va creixent al llarg de l'obra. A la Guerra Civil espanyola, però lluny dels conflictes bèl·lics, Dueñas ha teixit la vida d'una dona que es va alçant de la seva passivitat i va esdevenint en un personatge imprescindible per als que l'envolten i poderós en la seva integritat. Sira Quiroga és una modesta modista de Madrid. L'atzar la porta a conèixer el seu pare, un industrial molt ric i l'amor irracional la porta al Marroc, territori sota la protecció espanyola. Abandonada i pobra, Sira resta a Tetuán i va esdevenint una modista d'anomenada. Coneix l'amant del ministre d'exteriors, Rosalinda Fox, i un periodista anglès, Ma...

L'AROMA D'UNA CAPSA PLENA DE VIDA

Alcàntara, Sílvia. Olor de colònia . Barcelona : Edicions de 1984, 2009. 330 p. (Mirmanda ; 62) La primera novel·la de Sílvia Alcàntara dibuixa un microcosmos massa reduït per als seus habitants. El món de les colònies catalanes tèxtils queda retratat a Olor de colònia , la fotografia d'un gairebé poble amb una forma de viure i de no viure. Tot depèn del punt de vista de cada membre d'aquest microcosmos. La història comença amb un incendi a la fàbrica. Conscients que el futur de la colònia perillal, tothom corre a ajudar a apagar el foc. Un cop controlat, hi ha un cert alleujament. Dins no hi havia ningú. No obstant, aviat es fa real la més terrible premonició. S'ha perdut una vida. A partir d'aquest fet, els personatges van despullant-se dels seus anhels i de les seves misèries. El lector entra a la colònia creuant el riu que dóna l'energia necessària per al funcionament de la tèxtil; penetra a les case...

PASSIÓ I CORATGE DAMUNT DE QUATRE RODES

JOSEPH I MAYOL, Miquel. El Bibliobús de la llibertat : la caiguda de Catalunya i l’èxode dels intel·lectuals catalans. (ed. a cura de Quim Torra i Jaume Ciurana). Barcelona : Símbol, 2008. (Memòria, 5). 167 p. Han passat setanta anys des de l’acabament de la Guerra Civil Espanyola i, tanmateix, encara és massa poc temps per a que les conseqüències s’esborrin de la memoria popular. De fet els llocs, els documents i, sobretot, els records de les persones romanen presents en l’actualitat. L'IMPULSOR DE LA FUGIDA ... Una d’aquestes persones fou el granollerí Miquel Joseph Mayol, funcionari del Departament de Cultura de la Generalitat Republicana, el qual va esdevenir en guia cap a l’ exili d’un grup d’ intel·lectuals i polítics catalans. El Bibliobús de la llibertat és un extracte de la seva obra Opus IV. Èxode 1939. De retorn a Catalunya. Publicada el 1974 en forma de dietari des del dissabte 21 de gener fins al divendres 3 de febrer de 1939, aquesta obra des...

VET AQUÍ ... LA FIRA DEL LLIBRE EBRENC I LITTERARUM 2013!

Fa poc i poc temps, només una semana, la protagonista d'esta història va emprendre un nou viatge rumb a una nova aventura. Divendres passat, des del concorregut carrer Numància de Barcelona, va agafar l'autobús de la Hife que la duria a Móra d'Ebre. Allà, durant tres dies, viuria tota la descoberta i la il·lusió que sempre provoquen la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum. Així doncs, surcant el país del vent va arribar a un lloc on visitaria parades de llibreries i editorials amb publicacions de les Terres de l'Ebre, escoltaria paraules màgiques i accents genuïns i contemplaria espectacles captivadors i plens d'emoció. Va començar divendres a la tarda amb la inauguració de la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum de la mà de la Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, de Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre i d'Albert Pujol, president de les dues Fires. Allà se'ns va recordar que la Fira del Llibre Ebrenc entrava a l'edat de l...