Llum entre ombres : 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània : Centenari Joan Oliva Milà. Coordinadors : Montserrat Comas Güell i Víctor Oliva Pascuet. Vilanova i la Geltrú : Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011. 179 p.
Ningú dubta que avui en dia tothom té accés a la informació. El poder d' Internet és innegable i les facilitats per estar connectat amb gent de l'altra banda del món són ben visibles. No obstant, és convenient observar el punt de partida que s'ha pres per arribar fins aquí. Els homes i dones tenim més eines per arribar a allò que se'n diu progrès, sense cap discriminació. Però, on i quan va començar aquest fenòmen?
A Llum entre ombres es relata la història de sis biblioteques que van començar a funcionar al segle XIX. Precisament, van arrencar amb l'objectiu de proveir als usuaris del material necessari per al seu desenvolupament. Aquesta publicació va sorgir amb motiu de la celebració del centenari de la mort de Joan Oliva Milà. Primer bibliotecari de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, va saber portar aquest centre amb gran eficàcia i dedicació. Cent anys després, el seu bésnet Víctor Oliva i Montserrat Comes conviden a sis investigadors a transcriure els orígens i funcionament de sis centres que van començar amb iniciatives privades, però amb la voluntat d'esdevenir llocs públics on es visqués la història del país.
Cada biblioteca té el seu rerefons. La voluntat d'esdevenir un model punter per a d'altres biblioteques, per part de l' Institut d'Estudis Catalans, en el cas de la Biblioteca de Catalunya. Pel que fa a la biblioteca del Centre Excursionista i la biblioteca de Rossend Arús, la disposició per posar a l'abast dels ciutadans els seus fons específics. La biblioteca del Centre de Lectura de Reus va sorgir amb la intenció de formar els reusencs i reusenques menys afavorits. La de l'Ateneu Barcelonés es va crear per donar cabuda a les aspiracions dels intel·lectuals del moment. Finalment, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú fou l'única que es va crear, tant física com intel·lectualment, com a centre bibliogràfic i amb les eines necessàries per a un lloc d'aquestes característiques.
Les sis biblioteques, però, tenen en comú un parell de coses. La voluntat de servei a diversos col·lectius i la contribució a la construcció del país. Gràcies a la generositat i l'obertura de pensament de filàntrops, polítics, etc.; amb una clara política de nació, aquests sis centres van permetre l'accés d'uns fons valuosos a gent diversa, tant homes, dones, com nens i nenes. Entre les pàgines de Llum entre ombres, el lector assisteix a la història de sis biblioteques que es van originar per oferir als ciutadans les eines adequades per al seu progrés i, conseqüentment, al de Catalunya. En definitiva, la singularitat més fefaent de les sis biblioteques és la iniciativa de posar a disposició dels usuaris els tresors bibliogràfics catalans sense cap trava; una de les idees que han impulsat l'actual filosofia d'accés a la informació.
Ningú dubta que avui en dia tothom té accés a la informació. El poder d' Internet és innegable i les facilitats per estar connectat amb gent de l'altra banda del món són ben visibles. No obstant, és convenient observar el punt de partida que s'ha pres per arribar fins aquí. Els homes i dones tenim més eines per arribar a allò que se'n diu progrès, sense cap discriminació. Però, on i quan va començar aquest fenòmen?
A Llum entre ombres es relata la història de sis biblioteques que van començar a funcionar al segle XIX. Precisament, van arrencar amb l'objectiu de proveir als usuaris del material necessari per al seu desenvolupament. Aquesta publicació va sorgir amb motiu de la celebració del centenari de la mort de Joan Oliva Milà. Primer bibliotecari de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, va saber portar aquest centre amb gran eficàcia i dedicació. Cent anys després, el seu bésnet Víctor Oliva i Montserrat Comes conviden a sis investigadors a transcriure els orígens i funcionament de sis centres que van començar amb iniciatives privades, però amb la voluntat d'esdevenir llocs públics on es visqués la història del país.
Cada biblioteca té el seu rerefons. La voluntat d'esdevenir un model punter per a d'altres biblioteques, per part de l' Institut d'Estudis Catalans, en el cas de la Biblioteca de Catalunya. Pel que fa a la biblioteca del Centre Excursionista i la biblioteca de Rossend Arús, la disposició per posar a l'abast dels ciutadans els seus fons específics. La biblioteca del Centre de Lectura de Reus va sorgir amb la intenció de formar els reusencs i reusenques menys afavorits. La de l'Ateneu Barcelonés es va crear per donar cabuda a les aspiracions dels intel·lectuals del moment. Finalment, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú fou l'única que es va crear, tant física com intel·lectualment, com a centre bibliogràfic i amb les eines necessàries per a un lloc d'aquestes característiques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada