Passa al contingut principal

VET AQUÍ ... LA FIRA DEL LLIBRE EBRENC I LITTERARUM 2013!

Fa poc i poc temps, només una semana, la protagonista d'esta història va emprendre un nou viatge rumb a una nova aventura. Divendres passat, des del concorregut carrer Numància de Barcelona, va agafar l'autobús de la Hife que la duria a Móra d'Ebre. Allà, durant tres dies, viuria tota la descoberta i la il·lusió que sempre provoquen la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum.
Així doncs, surcant el país del vent va arribar a un lloc on visitaria parades de llibreries i editorials amb publicacions de les Terres de l'Ebre, escoltaria paraules màgiques i accents genuïns i contemplaria espectacles captivadors i plens d'emoció.
Va començar divendres a la tarda amb la inauguració de la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum de la mà de la Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, de Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre i d'Albert Pujol, president de les dues Fires. Allà se'ns va recordar que la Fira del Llibre Ebrenc entrava a l'edat de les dues xifres, juntament amb la seva germana petita, Litterarum, ja que era la sisena convocatòria d'aquesta.
Móra d'Ebre va despertar-se dissabte passat encetant un desficiós juny amb un espectacle itinerant anomenat Ditades i Sopades, un recital que es va realitzar a diferents establiments comercials de la capital de la Ribera d'Ebre. No vaig tenir oportunitat de veure'l per més que el vaig buscar pels carrers, però de segur que no va decebre.


A la tarda vespre van venir els plats forts de les dues edicions. I mai més ben dit! Va obrir-se el Tapa Fira i un parell de bars morencs van fer les delícies dels visitants amb unes originals i saboroses tapes. A més a més, van entregar-se els obsequis del IX Premi Literari per a Joves Llibresebrencs.org. Van presentar-se 54 relats. Per tant, l'afluència va ser rellevant en aquest concurs. Se'ns va obsequiar amb dues entrades per a qualsevol dels espectacles de Litterarum i als guanyadors de cada categoria, a part del premi econòmic, amb un curs d'escriptura de l'Ateneu de Tarragona.
Després va haver la presentació multimèdia de noves publicacions ebrenques. Miquel Esteve, Carme Meix i els representants de les editorials Onada i Saldonar; coordinats per Jordi Llavina, estaven entre els qui exposaven novetats on hi afloraven el misteri, la Història, la poesia algueresa, les recopilacions de relats ...difícil mostrar-se indiferent i no caure en la temptació!
Seguidament, el cantautor Bertomeu del País Valencià va emocionar el públic amb la poesia de Vicent Andrés Estellés i el seu espectacle 7 d'Estellés. Amb la seva veu, em vaig submergir en les paraules i l'actitud del poeta de Burjassot. Després va venir Obra Mestra, un espectacle on uns divertits Joanot Martorell, Ángel Guimerà i Emili Teixidor feien de les seves.
Amb Olor de gas, obra basada en l'ídem de Pep Elías, un astronauta relatava sentiments tan actuals com la solitud, la pèrdua d'un ésser estimat i la felicitat enmig de l'inhòspit ambient de Mart.
La nit va acabar amb l'espectacle i la xalera dels incombustibles Albert i la banda dels 13 que, a part d'oferir el seu repertori barreja de diferents estils musicals, van introduir poemes de l'obra de l'ampostí Yannic García. Un bon final per a la primera jornada de juny.
Diumenge va fer sol. Però la lluminositat més completa va venir de la mà dels darrers escriptors que presentaven les seves novetats. Francesca Aliern, Laura Mur, Xavi García i d'altres van oferir tendresa, jocs i contes infantils, opinions de dones calaceitanes i vivències i records de Carmel d'Ascó i el monestir de Sant Salvador d'Horta, entre d'altres.
Per a mi, la cloenda de la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum va ser la taula rodona moderada per Pep Duran i que va aportar les impressions del professor Josep Cid i dels escriptors Francesca Aliern i Genís Sinca; els quals ens van il·lustrar amb una breu història de la literatura ebrenca i les visions personals d'aquesta.

I vet aquí que el primer cap de setmana de juny, la protagonista d'aquesta història el va passar envoltada de lletres amb perfum de riu.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos que la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum ja s'han fos (en el cervell dels organitzadors, visitants i altres implicats).

I vet aquí un gos i vet aquí un gat que l'entrada d'aquest bloc s'acaba amb l'esment de l'única adquisició, Licantropia de Carles Terès, molt ben recomanat (gràcies, Octavi Serret!)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques