Passa al contingut principal

EXERCICI

Aquí vos passo un escrit de collita pròpia. Es tracta d'un conte inspirat en uns fets que van passar a Barcelona. Adivineu qui està parlant!


No suporto ser grapejada per esta gentussa que va per les nits sense cap altra feina que tocar-mos ... A les companyes no els importa. Tant d'una manera com d'una altra, fan un servei públic. Però jo vaig nàixer de les bones i només me pot tocar gent qualificada. D'acord amb la meva posició, estava al millor lloc; a la cantonada, davant del caixer. Estava molt tranquil·la. Ho estava fins que va arribar ella.

Venia cada nit i, ans d'entrar, vinga a remenar-me fins al fons. Quina tírria que li tenia! Però lluny d'anar-se'n a una altra banda, semblava que m'hagués agafat afecte. Crec que vaig arribar a odiar-la. Per això, quan vaig sentir rialles, me vaig quedar satisfeta. “Han vingut a ajudar-me!” vaig pensar. I sí, me van empènyer dins. Finalment, veuria que no sóc com les altres. Cremada d'odi, de cigarretes i d'alcohol, vaig llençar-me contra ella. Estava boja. En lloc de fugir, se'm va abraçar. Vaig veure-li un somriure. Quina idiota!

En fi, què hi puc dir? Que quina llàstima? Que me sap mal? No, no tinc remordiments. Ha passat el què ha passat i ara ella està en una gerra enterrada a un nínxol cedit per l'ajuntament i jo, en comptes d'acabar els meus dies plàcidament en una deixalleria; a les dependències de la policia, entre una xeringa i una navalla mig partida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...

EL PRISIONERO DEL CIELO S'ALLIBERA AL PAPER

La darrera obra de Carlos Ruiz Zafón és la tercera que configura la tetralogia El Cementerio de los Libros Olvidados . A El Prisionero del Cielo , Ruiz Zafón torna a fer gala de l'obscuritat de Barcelona. Però aquest cop, la ciutat és retratada amb un to molt més amable. Si bé els horrors de la postguerra es retraten amb tota la seva cruesa, també hi ha lloc per al penediment, la redempció i la protecció. Gran part de l'obra és un salt enrere de la duresa dels anys 40 a la presó del castell de Montjuïc. Allà hi roman un ser, Fermín Romero de Torres, que coneix a David Martín, l'escriptor maleït de El Juego del Ángel . Destí final de molts infeliços, el castell de Montjuïc és testimoni del pacte que fa Fermín Romero de Torres amb Martín, i amb ell mateix, per cuidar Daniel Sempere, el fill de Isabella, la deixeble de l'escriptor. Al mateix temps que Romero de Torres li relata l'assassinat de la seva mare, el ressentiment i la gelosia s'apoderen de Daniel. En ...