Passa al contingut principal

EXERCICI

Aquí vos passo un escrit de collita pròpia. Es tracta d'un conte inspirat en uns fets que van passar a Barcelona. Adivineu qui està parlant!


No suporto ser grapejada per esta gentussa que va per les nits sense cap altra feina que tocar-mos ... A les companyes no els importa. Tant d'una manera com d'una altra, fan un servei públic. Però jo vaig nàixer de les bones i només me pot tocar gent qualificada. D'acord amb la meva posició, estava al millor lloc; a la cantonada, davant del caixer. Estava molt tranquil·la. Ho estava fins que va arribar ella.

Venia cada nit i, ans d'entrar, vinga a remenar-me fins al fons. Quina tírria que li tenia! Però lluny d'anar-se'n a una altra banda, semblava que m'hagués agafat afecte. Crec que vaig arribar a odiar-la. Per això, quan vaig sentir rialles, me vaig quedar satisfeta. “Han vingut a ajudar-me!” vaig pensar. I sí, me van empènyer dins. Finalment, veuria que no sóc com les altres. Cremada d'odi, de cigarretes i d'alcohol, vaig llençar-me contra ella. Estava boja. En lloc de fugir, se'm va abraçar. Vaig veure-li un somriure. Quina idiota!

En fi, què hi puc dir? Que quina llàstima? Que me sap mal? No, no tinc remordiments. Ha passat el què ha passat i ara ella està en una gerra enterrada a un nínxol cedit per l'ajuntament i jo, en comptes d'acabar els meus dies plàcidament en una deixalleria; a les dependències de la policia, entre una xeringa i una navalla mig partida.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i
1 comentari
Més informació

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques
1 comentari
Més informació

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo
1 comentari
Més informació