Salta al contingut principal

EXERCICI

Aquí vos passo un escrit de collita pròpia. Es tracta d'un conte inspirat en uns fets que van passar a Barcelona. Adivineu qui està parlant!


No suporto ser grapejada per esta gentussa que va per les nits sense cap altra feina que tocar-mos ... A les companyes no els importa. Tant d'una manera com d'una altra, fan un servei públic. Però jo vaig nàixer de les bones i només me pot tocar gent qualificada. D'acord amb la meva posició, estava al millor lloc; a la cantonada, davant del caixer. Estava molt tranquil·la. Ho estava fins que va arribar ella.

Venia cada nit i, ans d'entrar, vinga a remenar-me fins al fons. Quina tírria que li tenia! Però lluny d'anar-se'n a una altra banda, semblava que m'hagués agafat afecte. Crec que vaig arribar a odiar-la. Per això, quan vaig sentir rialles, me vaig quedar satisfeta. “Han vingut a ajudar-me!” vaig pensar. I sí, me van empènyer dins. Finalment, veuria que no sóc com les altres. Cremada d'odi, de cigarretes i d'alcohol, vaig llençar-me contra ella. Estava boja. En lloc de fugir, se'm va abraçar. Vaig veure-li un somriure. Quina idiota!

En fi, què hi puc dir? Que quina llàstima? Que me sap mal? No, no tinc remordiments. Ha passat el què ha passat i ara ella està en una gerra enterrada a un nínxol cedit per l'ajuntament i jo, en comptes d'acabar els meus dies plàcidament en una deixalleria; a les dependències de la policia, entre una xeringa i una navalla mig partida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...

ESTANISLAU ULLDEMOLINS : EL POETA QUE CURA

BEL, Agustí; SANCHO, Joan-Josep. Estanislau Ulldemolins. Metge i poeta. Vida 1 Benicarló : Onada Edicions, 2014. 176 p. (La Barcella ; 17) " Què són aquests papers ?" devia preguntar-se l'Anna Maria al veure un grapat de manuscrits dins un calaix. Va reconèixer la lletra del seu pare i va sentir curiositat. M'imagino que la seva sorpresa al llegir aquells poemes fou majúscula. L'Estanislau Ulldemolins havia estat un metge que havia exercit la seva professió amb autèntica dedicació envers els seus pacients. Però, tot i ser un home amb una gran passió per la cultura, l'Anna Maria Ulldemolins desconeixia l'existència d'aquests manuscrits. Sensibilitzada amb tot allò que pot constituir un record, una vivència; va descobrir en aquells papers el rastre d'una herència única per als seus fills. Sense pensar-s'ho dos cops, es va posar en contacte amb Joan-Josep Sancho. Després d'haver-los llegit per primer cop, encara que alguna de les composi...