Passa al contingut principal

L'AROMA D'UNA CAPSA PLENA DE VIDA

Alcàntara, Sílvia. Olor de colònia. Barcelona : Edicions de 1984, 2009. 330 p. (Mirmanda ; 62)




La primera novel·la de Sílvia Alcàntara dibuixa un microcosmos massa reduït per als seus habitants. El món de les colònies catalanes tèxtils queda retratat a Olor de colònia, la fotografia d'un gairebé poble amb una forma de viure i de no viure. Tot depèn del punt de vista de cada membre d'aquest microcosmos.

La història comença amb un incendi a la fàbrica. Conscients que el futur de la colònia perillal, tothom corre a ajudar a apagar el foc. Un cop controlat, hi ha un cert alleujament. Dins no hi havia ningú. No obstant, aviat es fa real la més terrible premonició. S'ha perdut una vida. A partir d'aquest fet, els personatges van despullant-se dels seus anhels i de les seves misèries. El lector entra a la colònia creuant el riu que dóna l'energia necessària per al funcionament de la tèxtil; penetra a les cases, pisos, habitacions i altres estances per descobrir els secrets més foscos dels seus habitants. Sentiments com el desig, la frustració i la por és impossible escoltar-los a través del soroll dels telers. Actituds com la rivalitat, l'arrogància i la hipocresia se disfressen sota l'aparent rutina d'una colònia catalana del temps de la postguerra.

Els homes i dones que en formen part assumeixen el seu destí o es rebel·len, infructuosament, contra ell. Com qualsevol perfum amb forta personalitat, l'entorn esdevé tant asfixiant que no és fàcil respirar una atmòsfera diferent. Per sort, alguns habitants de la colònia ho intenten i se'n surten. Per a aquests, el futur deixa enrere la sentor de la vida enclaustrada i porta aromes lleugeres de noves promeses.

Malgrat la vacuïtat de l'existència en el món d'una fàbrica tèxtil, tot i l'escanyament dels anhels dels obrers i obreres, tot i el poder i paternalisme que desprenen els actes dels qui dirigeixen la colònia i en són els seus màxims responsables; la veu narrativa es manifesta en tota la seva omnipresència i adjudica els destins dels components d'aquest univers petitíssim. Afortunadament, Sílvia Alcàntara té la darrera paraula. Una paraula amable i protectora amb els seus personatges, els quals resulten entranyables al lector.

A part de novel·la costumista, document històric i tv-movie; Olor de colònia és un cop d'ull i d'olfacte a una capsa estreta que conté molta vida i passió. Objectes massa grans per quedar-se dintre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo