Alcàntara, Sílvia. Olor de colònia. Barcelona : Edicions de 1984, 2009. 330 p. (Mirmanda ; 62)
La primera novel·la de Sílvia Alcàntara dibuixa un microcosmos massa reduït per als seus habitants. El món de les colònies catalanes tèxtils queda retratat a Olor de colònia, la fotografia d'un gairebé poble amb una forma de viure i de no viure. Tot depèn del punt de vista de cada membre d'aquest microcosmos.
La història comença amb un incendi a la fàbrica. Conscients que el futur de la colònia perillal, tothom corre a ajudar a apagar el foc. Un cop controlat, hi ha un cert alleujament. Dins no hi havia ningú. No obstant, aviat es fa real la més terrible premonició. S'ha perdut una vida. A partir d'aquest fet, els personatges van despullant-se dels seus anhels i de les seves misèries. El lector entra a la colònia creuant el riu que dóna l'energia necessària per al funcionament de la tèxtil; penetra a les cases, pisos, habitacions i altres estances per descobrir els secrets més foscos dels seus habitants. Sentiments com el desig, la frustració i la por és impossible escoltar-los a través del soroll dels telers. Actituds com la rivalitat, l'arrogància i la hipocresia se disfressen sota l'aparent rutina d'una colònia catalana del temps de la postguerra.
Els homes i dones que en formen part assumeixen el seu destí o es rebel·len, infructuosament, contra ell. Com qualsevol perfum amb forta personalitat, l'entorn esdevé tant asfixiant que no és fàcil respirar una atmòsfera diferent. Per sort, alguns habitants de la colònia ho intenten i se'n surten. Per a aquests, el futur deixa enrere la sentor de la vida enclaustrada i porta aromes lleugeres de noves promeses.
Malgrat la vacuïtat de l'existència en el món d'una fàbrica tèxtil, tot i l'escanyament dels anhels dels obrers i obreres, tot i el poder i paternalisme que desprenen els actes dels qui dirigeixen la colònia i en són els seus màxims responsables; la veu narrativa es manifesta en tota la seva omnipresència i adjudica els destins dels components d'aquest univers petitíssim. Afortunadament, Sílvia Alcàntara té la darrera paraula. Una paraula amable i protectora amb els seus personatges, els quals resulten entranyables al lector.
A part de novel·la costumista, document històric i tv-movie; Olor de colònia és un cop d'ull i d'olfacte a una capsa estreta que conté molta vida i passió. Objectes massa grans per quedar-se dintre.
La primera novel·la de Sílvia Alcàntara dibuixa un microcosmos massa reduït per als seus habitants. El món de les colònies catalanes tèxtils queda retratat a Olor de colònia, la fotografia d'un gairebé poble amb una forma de viure i de no viure. Tot depèn del punt de vista de cada membre d'aquest microcosmos.
La història comença amb un incendi a la fàbrica. Conscients que el futur de la colònia perillal, tothom corre a ajudar a apagar el foc. Un cop controlat, hi ha un cert alleujament. Dins no hi havia ningú. No obstant, aviat es fa real la més terrible premonició. S'ha perdut una vida. A partir d'aquest fet, els personatges van despullant-se dels seus anhels i de les seves misèries. El lector entra a la colònia creuant el riu que dóna l'energia necessària per al funcionament de la tèxtil; penetra a les cases, pisos, habitacions i altres estances per descobrir els secrets més foscos dels seus habitants. Sentiments com el desig, la frustració i la por és impossible escoltar-los a través del soroll dels telers. Actituds com la rivalitat, l'arrogància i la hipocresia se disfressen sota l'aparent rutina d'una colònia catalana del temps de la postguerra.
Els homes i dones que en formen part assumeixen el seu destí o es rebel·len, infructuosament, contra ell. Com qualsevol perfum amb forta personalitat, l'entorn esdevé tant asfixiant que no és fàcil respirar una atmòsfera diferent. Per sort, alguns habitants de la colònia ho intenten i se'n surten. Per a aquests, el futur deixa enrere la sentor de la vida enclaustrada i porta aromes lleugeres de noves promeses.Malgrat la vacuïtat de l'existència en el món d'una fàbrica tèxtil, tot i l'escanyament dels anhels dels obrers i obreres, tot i el poder i paternalisme que desprenen els actes dels qui dirigeixen la colònia i en són els seus màxims responsables; la veu narrativa es manifesta en tota la seva omnipresència i adjudica els destins dels components d'aquest univers petitíssim. Afortunadament, Sílvia Alcàntara té la darrera paraula. Una paraula amable i protectora amb els seus personatges, els quals resulten entranyables al lector.
A part de novel·la costumista, document històric i tv-movie; Olor de colònia és un cop d'ull i d'olfacte a una capsa estreta que conté molta vida i passió. Objectes massa grans per quedar-se dintre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada