Passa al contingut principal

L'AROMA D'UNA CAPSA PLENA DE VIDA

Alcàntara, Sílvia. Olor de colònia. Barcelona : Edicions de 1984, 2009. 330 p. (Mirmanda ; 62)




La primera novel·la de Sílvia Alcàntara dibuixa un microcosmos massa reduït per als seus habitants. El món de les colònies catalanes tèxtils queda retratat a Olor de colònia, la fotografia d'un gairebé poble amb una forma de viure i de no viure. Tot depèn del punt de vista de cada membre d'aquest microcosmos.

La història comença amb un incendi a la fàbrica. Conscients que el futur de la colònia perillal, tothom corre a ajudar a apagar el foc. Un cop controlat, hi ha un cert alleujament. Dins no hi havia ningú. No obstant, aviat es fa real la més terrible premonició. S'ha perdut una vida. A partir d'aquest fet, els personatges van despullant-se dels seus anhels i de les seves misèries. El lector entra a la colònia creuant el riu que dóna l'energia necessària per al funcionament de la tèxtil; penetra a les cases, pisos, habitacions i altres estances per descobrir els secrets més foscos dels seus habitants. Sentiments com el desig, la frustració i la por és impossible escoltar-los a través del soroll dels telers. Actituds com la rivalitat, l'arrogància i la hipocresia se disfressen sota l'aparent rutina d'una colònia catalana del temps de la postguerra.

Els homes i dones que en formen part assumeixen el seu destí o es rebel·len, infructuosament, contra ell. Com qualsevol perfum amb forta personalitat, l'entorn esdevé tant asfixiant que no és fàcil respirar una atmòsfera diferent. Per sort, alguns habitants de la colònia ho intenten i se'n surten. Per a aquests, el futur deixa enrere la sentor de la vida enclaustrada i porta aromes lleugeres de noves promeses.

Malgrat la vacuïtat de l'existència en el món d'una fàbrica tèxtil, tot i l'escanyament dels anhels dels obrers i obreres, tot i el poder i paternalisme que desprenen els actes dels qui dirigeixen la colònia i en són els seus màxims responsables; la veu narrativa es manifesta en tota la seva omnipresència i adjudica els destins dels components d'aquest univers petitíssim. Afortunadament, Sílvia Alcàntara té la darrera paraula. Una paraula amable i protectora amb els seus personatges, els quals resulten entranyables al lector.

A part de novel·la costumista, document històric i tv-movie; Olor de colònia és un cop d'ull i d'olfacte a una capsa estreta que conté molta vida i passió. Objectes massa grans per quedar-se dintre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques