Passa al contingut principal

L'AROMA D'UNA CAPSA PLENA DE VIDA

Alcàntara, Sílvia. Olor de colònia. Barcelona : Edicions de 1984, 2009. 330 p. (Mirmanda ; 62)




La primera novel·la de Sílvia Alcàntara dibuixa un microcosmos massa reduït per als seus habitants. El món de les colònies catalanes tèxtils queda retratat a Olor de colònia, la fotografia d'un gairebé poble amb una forma de viure i de no viure. Tot depèn del punt de vista de cada membre d'aquest microcosmos.

La història comença amb un incendi a la fàbrica. Conscients que el futur de la colònia perillal, tothom corre a ajudar a apagar el foc. Un cop controlat, hi ha un cert alleujament. Dins no hi havia ningú. No obstant, aviat es fa real la més terrible premonició. S'ha perdut una vida. A partir d'aquest fet, els personatges van despullant-se dels seus anhels i de les seves misèries. El lector entra a la colònia creuant el riu que dóna l'energia necessària per al funcionament de la tèxtil; penetra a les cases, pisos, habitacions i altres estances per descobrir els secrets més foscos dels seus habitants. Sentiments com el desig, la frustració i la por és impossible escoltar-los a través del soroll dels telers. Actituds com la rivalitat, l'arrogància i la hipocresia se disfressen sota l'aparent rutina d'una colònia catalana del temps de la postguerra.

Els homes i dones que en formen part assumeixen el seu destí o es rebel·len, infructuosament, contra ell. Com qualsevol perfum amb forta personalitat, l'entorn esdevé tant asfixiant que no és fàcil respirar una atmòsfera diferent. Per sort, alguns habitants de la colònia ho intenten i se'n surten. Per a aquests, el futur deixa enrere la sentor de la vida enclaustrada i porta aromes lleugeres de noves promeses.

Malgrat la vacuïtat de l'existència en el món d'una fàbrica tèxtil, tot i l'escanyament dels anhels dels obrers i obreres, tot i el poder i paternalisme que desprenen els actes dels qui dirigeixen la colònia i en són els seus màxims responsables; la veu narrativa es manifesta en tota la seva omnipresència i adjudica els destins dels components d'aquest univers petitíssim. Afortunadament, Sílvia Alcàntara té la darrera paraula. Una paraula amable i protectora amb els seus personatges, els quals resulten entranyables al lector.

A part de novel·la costumista, document històric i tv-movie; Olor de colònia és un cop d'ull i d'olfacte a una capsa estreta que conté molta vida i passió. Objectes massa grans per quedar-se dintre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...

EL PRISIONERO DEL CIELO S'ALLIBERA AL PAPER

La darrera obra de Carlos Ruiz Zafón és la tercera que configura la tetralogia El Cementerio de los Libros Olvidados . A El Prisionero del Cielo , Ruiz Zafón torna a fer gala de l'obscuritat de Barcelona. Però aquest cop, la ciutat és retratada amb un to molt més amable. Si bé els horrors de la postguerra es retraten amb tota la seva cruesa, també hi ha lloc per al penediment, la redempció i la protecció. Gran part de l'obra és un salt enrere de la duresa dels anys 40 a la presó del castell de Montjuïc. Allà hi roman un ser, Fermín Romero de Torres, que coneix a David Martín, l'escriptor maleït de El Juego del Ángel . Destí final de molts infeliços, el castell de Montjuïc és testimoni del pacte que fa Fermín Romero de Torres amb Martín, i amb ell mateix, per cuidar Daniel Sempere, el fill de Isabella, la deixeble de l'escriptor. Al mateix temps que Romero de Torres li relata l'assassinat de la seva mare, el ressentiment i la gelosia s'apoderen de Daniel. En ...