Passa al contingut principal

COSINT FETS I DESTINS


DUEÑAS, María. El Temps entre costures. Barcelona : Columna, 2010. 716 p. (Clàssica ; 855)


María Dueñas ha parit El temps entre costures; una novel·la amb dosis d'ambientació històrica, d'espionatge i tot amanit amb una subtrama amosa. Però, per damunt de tot, ha concebut Sira Quiroga, la protagonista, com un ésser que va creixent al llarg de l'obra. A la Guerra Civil espanyola, però lluny dels conflictes bèl·lics, Dueñas ha teixit la vida d'una dona que es va alçant de la seva passivitat i va esdevenint en un personatge imprescindible per als que l'envolten i poderós en la seva integritat.


Sira Quiroga és una modesta modista de Madrid. L'atzar la porta a conèixer el seu pare, un industrial molt ric i l'amor irracional la porta al Marroc, territori sota la protecció espanyola. Abandonada i pobra, Sira resta a Tetuán i va esdevenint una modista d'anomenada. Coneix l'amant del ministre d'exteriors, Rosalinda Fox, i un periodista anglès, Marcus Logan, amb qui tornarà a sentir l'amor i la passió. La Rosalinda Fox la introduïrà en una xarxa d'espionatge i, de tornada a Madrid, obrirà un taller que es convertirà en una tapadora d'informació per tal d'evitar que el país entri a la Segona Guerra Mundial.

Tots aquests esdeveniments li donen a El temps entre costures una agilitat que fa que la novel·la cobri un viu interès. No obstant, el més important és la protagonista en sí. Sira passa de ser una simple modista a ser Arish, una sofisticada espia. Aquest trànsit el fa ella mateixa amb la seva resolució i la seva predisposició a sortir-se'n de les coses que li venen mal dades. En un primer moment, es deixa portar. Però aquest arrastrar-se té unes conseqüències molt cares. I la Sira, bé o mal, les paga. Dueñas ha creat un personatge que aprèn de les adversitats i les transforma en beneficis per a ella. El resultat que el lector o lectora descobreix el té en un personatge que es va fent cada cop més gran a mesura que es van passant les pàgines de El temps entre costures.

A més a més, Dueñas també adopta una actitud molt peculiar. Deixa el final de la novel·la obert. Però no d'una manera habitual sinó que ofereix bastantes possibilitats d'acabament. A través de la veu de l'autora, Sira explica al lector: "Durant tota aquesta estona he estat amb tu. Però ara m'allunyo per a que tu facis la teva o bé et quedis amb mi i em reinventis". Realment a El temps entre costures, María Dueñas ha creat una persona que ha anat cosint la seva vida i el seu destí a través dels draps, rasgats o llisos, de la història espanyola.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo