Passa al contingut principal

PASSIÓ I CORATGE DAMUNT DE QUATRE RODES


JOSEPH I MAYOL, Miquel. El Bibliobús de la llibertat : la caiguda de Catalunya i l’èxode dels intel·lectuals catalans. (ed. a cura de Quim Torra i Jaume Ciurana). Barcelona : Símbol, 2008. (Memòria, 5). 167 p.


Han passat setanta anys des de l’acabament de la Guerra Civil Espanyola i, tanmateix, encara és massa poc temps per a que les conseqüències s’esborrin de la memoria popular. De fet els llocs, els documents i, sobretot, els records de les persones romanen presents en l’actualitat.




L'IMPULSOR DE LA FUGIDA ...

Una d’aquestes persones fou el granollerí Miquel Joseph Mayol, funcionari del Departament de Cultura de la Generalitat Republicana, el qual va esdevenir en guia cap a l’ exili d’un grup d’ intel·lectuals i polítics catalans. El Bibliobús de la llibertat és un extracte de la seva obra Opus IV. Èxode 1939. De retorn a Catalunya. Publicada el 1974 en forma de dietari des del dissabte 21 de gener fins al divendres 3 de febrer de 1939, aquesta obra descriu el periple de Miquel Joseph des de la sortida de Barcelona fins l’arribada a Perpinyà. Liderats per ell, un nutrit grup d’escriptors, la majoria pertanyent a la Institució de les Lletres Catalanes, marxen a l’exili dalt d’un bibliobús del front i d’un autocar d’assistència social.
Els usos diferents d’aquests vehicles i les tenses situacions que es van produint al llarg dels dies retraten les actituds dels viatgers: l’ enteresa de Pompeu Fabra (a qui Joseph anomena Mestre), la iniciativa de Pau Vila o el pessimisme de Josep Maria Francés són només alguns exemples de tot el que el lector pot trobar en pàgines que descriuen les dificultats que van haver de superar els exiliats.
Joseph no amaga els problemes i els obstacles que va haver de fer front per salvar els seus companys de viatge i assegurar-los un destí millor. No obstant, la publicació està impregnada d’ un to amable i optimista que defineix el tarannà d’aquest granollerí vital i emprenedor que no va dubtar d’arriscar-se per aconseguir la llibertat d’ unes persones i, amb elles, d’uns ideals.
L’obra té en Miquel Joseph, narrador i protagonista alhora, l’epicentre on van girant els altres personatges. Tot i que per a la immensa majoria la veu del granollerí té un valor merament testimonial, al Bibliobús de la llibertat es revela en tota la seva magnitud. Quan es llegeix, es té la impressió que a Miquel Joseph no se li ha donat la rellevància que té merescuda per la seva activitat durant l’exili intel·lectual. Si bé les altres obres que tracten de l’ exili de 1939 posen de comú acord la preocupació del govern per salvar els intel·lectuals i el tresor republicà (obres d’art, llibres valuosos, etc.), s’han despreocupat d’ indagar qui va ser realment l’artífex que els intel·lectuals puguessin abandonar una Catalunya desfeta i derrotada. Figures com Antoni Rovira i Virgili, Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda i tants d’altres destacats en el món de la política i de les lletres són un reclam molt poderós alhora de parlar de les grans personalitats del moment.
En el Bibliobús de la llibertat, editada per Quim Torra i Jaume Ciurana, es pot observar com les grans accions sorgeixen de persones que han passat a la posteritat sense rebre el reconeixement que els pertoca. El cas de Miquel Joseph és un clar exemple. Amb aquesta publicació s’ha solucionat aquesta mancança i s’ha donat veu a totes aquelles persones que, des d’un anonimat injust, van contribuir al salvament de gent que hauria pogut trobar un terrible final.




MENTRESTANT ... QUÈ MÉS PASSAVA?

D’altra banda, el dietari de Miquel Joseph es complementa amb narracions d’altres esdeveniments trascendentals per al futur del país. Mentre el funcionari de la Conselleria de Cultura es feia càrrec del grup del bibliobús al mas Perxers situat a Agullana, el lector també pot observar com els dirigents miren d’organitzar l’ exili infructuosament. Es fan moltes reunions, es convoquen assemblees i, fins i tot, s’arriba a reunir el Govern Republicà al castell de Sant Ferran de Figueres l’u de febrer. Tot és inútil. Les tropes franquistes avancen imbatibles pel territori del Principat mentre l’exèrcit republicà va retrocedint desfet. Tot i aquest panorama, els dirigents republicans són incapaços d’arribar a una entesa que pugui facilitar un exili ordenat per als milers de persones que ocupen les carreteres i els camins de la província gironina.
Ja no és la veu de Joseph qui parla al lector, sinó una altra veu, més crítica, que mostra clarament els desacords entre els polítics i la conseqüent impotència a la qual es veuen sotmesos. No hi ha res a fer. Tot i que saben que han perdut la guerra, però, no defalleixen en continuar amb aquest govern ideal que ja té els dies comptats.
La publicació adquireix un punt tridimensional que permet al lector no quedar-se només amb les impressions de Miquel Joseph. Se li ofereix l’opció d’observar el què va viure el funcionari granollerí o d’obtenir una visió d’aquells dies molt més completa amb les peripècies d’altres personatges, tant intel·lectuals com polítics, que es va veure obligats a sortir de Catalunya, la seva terra, la seva llar.

                                                                                                                                 Continuarà ...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques