Lectures mil: el racó de la lectura

PALOMAS, Alejandro. Una Madre. Madrid : Siruela, 2014. 242 p. (Nuevos tiempos ; 278) El meu estiu ha començat com de costum. Dies de calor, vespres de soroll i estones de coneixences interessants. Com en el cas de la primera lectura estiuenca. Gràcies a Alejandro Palomas, he sabut de l'existència de la senyora Amalia i el Fer, protagonistes d' Una Madre.  Des que va sortir aquesta entranyable història, no he deixat d'observar crítiques que la recomanaven molt. El Xavi de la Nollegiu al Poblenou va ser qui em va fer decidir. -No has llegit Alejandro Palomas?-va ser la seva sorpresa resposta al demanar-li què tal aquest autor. -No-vaig respondre mig avergonyida, tot i que vaig reconèixer que n'havia sentit parlar molt bé. -L'has de llegir! Veuràs com t'agradarà! Realment, el Xavi no es va equivocar. Alejandro Palomas ha aconseguit crear una trama que m'ha fet reaccionar de diverses maneres. A voltes amb un somriure a voltes amb una llàgrima...

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...

I que cadascú es vesteixi com bonament pugui, car tot està per fer i TOT ÉS POSSIBLE                        Miquel Martí i Pol FELIÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015!!

BEL, Agustí; SANCHO, Joan-Josep. Estanislau Ulldemolins. Metge i poeta. Vida 1 Benicarló : Onada Edicions, 2014. 176 p. (La Barcella ; 17) " Què són aquests papers ?" devia preguntar-se l'Anna Maria al veure un grapat de manuscrits dins un calaix. Va reconèixer la lletra del seu pare i va sentir curiositat. M'imagino que la seva sorpresa al llegir aquells poemes fou majúscula. L'Estanislau Ulldemolins havia estat un metge que havia exercit la seva professió amb autèntica dedicació envers els seus pacients. Però, tot i ser un home amb una gran passió per la cultura, l'Anna Maria Ulldemolins desconeixia l'existència d'aquests manuscrits. Sensibilitzada amb tot allò que pot constituir un record, una vivència; va descobrir en aquells papers el rastre d'una herència única per als seus fills. Sense pensar-s'ho dos cops, es va posar en contacte amb Joan-Josep Sancho. Després d'haver-los llegit per primer cop, encara que alguna de les composi...

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacía...

W aldo és l'únic que esquiva la puntada de peu mentre els altres fugen deixant un rastre gris. H a vist com els dos nens deixen de molestar-lo per teclejar sengles aparells negres i quadrats. A leshores no resisteix la temptació de comparar l'actitud dels nanos amb la dels seus amos. T enia la fama d'haver estat un dels correus més eficients i ràpids de tot el golf de Mèxic. S abia de memòria les rutes de tot el cel indicades i cantades pel vent, per la pluja, pels estels. A ra, mentre cerca molles de pa i tolls d'aigua bruta, recorda una paraula que dugué un cop. P au era el mot que va portar a l'únic poble que el va alimentar amb el millor: fulletes d'olivera. P erò ara el Waldo ha estat substituït pels aparells negres i quadrats. Ell només és un colom.

Aquest agost l'he passat en companyia de dues joves. La Liesel i la Dita. L'una lladre, l'altra guardiana. Però les dues, o les tres si m'incloc, sentim un gran amor per la literatura i tot el què  ofereix. Les he conegut quan estaven en el moment més inoportú per fruir de l'adolescència. En lloc de postals i fotografies de platges i paisatges fetes amb el mòbil, l'estiu m'ha proporcionat dos relats que dibuixen la mateixa situació. L'esperit de supervivència que s'alça davant la guerra, les prohibicions i la mort. Aquesta darrera és la narradora de la història de la Liesel Meminger, una lladre de llibres acollida per un matrimoni alemany durant l'inici de la Segona Guerra Mundial. A través dels ulls d'una mort molt humana, la Liesel Meminger organitza els seus robatoris amb l'ajuda del seu amic Rudy Steiner. Però, què porta la Liesel a robar llibres i no altres objectes? Per a ella, les paraules són quelcom que fa que la vida d...