Passa al contingut principal

L'ESTIU AMB UNA LLADRE I UNA GUARDIANA

Aquest agost l'he passat en companyia de dues joves. La Liesel i la Dita. L'una lladre, l'altra guardiana. Però les dues, o les tres si m'incloc, sentim un gran amor per la literatura i tot el què  ofereix. Les he conegut quan estaven en el moment més inoportú per fruir de l'adolescència.

En lloc de postals i fotografies de platges i paisatges fetes amb el mòbil, l'estiu m'ha proporcionat dos relats que dibuixen la mateixa situació. L'esperit de supervivència que s'alça davant la guerra, les prohibicions i la mort.

Aquesta darrera és la narradora de la història de la Liesel Meminger, una lladre de llibres acollida per un matrimoni alemany durant l'inici de la Segona Guerra Mundial. A través dels ulls d'una mort molt humana, la Liesel Meminger organitza els seus robatoris amb l'ajuda del seu amic Rudy Steiner. Però, què porta la Liesel a robar llibres i no altres objectes? Per a ella, les paraules són quelcom que fa que la vida del carrer Himmel s'il·lumini amb altres tonalitats a part de la grisa; cosa també observada per la Mort, fervent admiradora dels colors humans.



Pel que fa a la Dita Adlerová, l'altra companya de viatge d'aquest estiu, és una hongaresa jueva de setze anys que es veu obligada a seguir el camí dels perdedors juntament amb els seus pares. Com tots els adolescents, es rebel·la contra un destí que no li plau. Aquesta rebel·lia és la que porta a acceptar el que li proposa en Fredy Hirsch, el cap del camp familiar d'Auschwitz situat al bloc 31, d'encarregar-se  de la biblioteca. La seva és una història de dolor, tristesa i resignació; malgrat el sofriment, però, hi ha lloc per a l'esperança, la il·lusió i el consol que suposen els llibres. Estris tractats amb afecte i molta cura per la Dita, la qual té una especial sensibilitat per adonar-se que són molt més que trossos de paper impresos. No obstant, no resta immune al risc que suposa haver d'amagar-los cada dia en un lloc diferent i portar-ne un escrupulós control.




És molt incòmode i molest escoltar les peripècies d'aquestes dues noies a plena canícula. Però el seu valor, la seva ressolució i les seves emocions m'han conmogut. Tant que no em puc estar d'admirar-les. Una roba llibres, l'altra els protegeix. Però totes dues arrisquen la seva vida per un sentiment comú. La creença que la literatura és un alicient per enarborar el respecte per la vida enfront de la monstruositat i la incomprensió.

A La Lladre de llibres i La Bibliotecària d'Auschwitz el lector descobrirà dues dones valentes i decidides amb qui comparteixo un mateix punt de vista. Espero que també el compartiu.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques