Aquest agost l'he passat en companyia de dues joves. La Liesel i la Dita. L'una lladre, l'altra guardiana. Però les dues, o les tres si m'incloc, sentim un gran amor per la literatura i tot el què ofereix. Les he conegut quan estaven en el moment més inoportú per fruir de l'adolescència.
En lloc de postals i fotografies de platges i paisatges fetes amb el mòbil, l'estiu m'ha proporcionat dos relats que dibuixen la mateixa situació. L'esperit de supervivència que s'alça davant la guerra, les prohibicions i la mort.
Aquesta darrera és la narradora de la història de la Liesel Meminger, una lladre de llibres acollida per un matrimoni alemany durant l'inici de la
Segona Guerra Mundial. A través dels ulls d'una mort molt humana, la Liesel
Meminger organitza els seus robatoris
amb l'ajuda del seu amic Rudy Steiner. Però, què porta la Liesel a
robar llibres i no altres objectes? Per a ella, les
paraules són quelcom que fa que la vida del carrer Himmel
s'il·lumini amb altres tonalitats a part de la grisa; cosa també
observada per la Mort, fervent admiradora dels colors humans.
Pel que fa a la Dita Adlerová, l'altra companya de viatge d'aquest estiu, és una hongaresa jueva de setze anys que es veu obligada a seguir el camí dels perdedors juntament amb els seus pares. Com tots els adolescents, es rebel·la contra un destí que no
li plau. Aquesta rebel·lia és la que porta a acceptar el que li
proposa en Fredy Hirsch, el cap del camp familiar d'Auschwitz situat
al bloc 31, d'encarregar-se de la biblioteca. La seva és una història de dolor, tristesa i resignació; malgrat el sofriment, però, hi ha lloc per a l'esperança, la il·lusió i el consol que suposen els llibres. Estris tractats amb afecte i molta cura per la Dita, la qual té una especial sensibilitat per adonar-se que són molt més que trossos de paper impresos. No obstant, no resta immune al risc que suposa haver d'amagar-los cada dia en un lloc diferent i portar-ne un escrupulós control.
És molt incòmode i molest escoltar les peripècies d'aquestes dues noies a plena canícula. Però el seu valor, la seva ressolució i les seves emocions m'han conmogut. Tant que no em puc estar d'admirar-les. Una roba llibres, l'altra els protegeix. Però totes dues arrisquen la seva vida per un sentiment comú. La creença que la literatura és un alicient per enarborar el respecte per la vida enfront de la monstruositat i la incomprensió.
A La Lladre de llibres i La Bibliotecària d'Auschwitz el lector descobrirà dues dones valentes i decidides amb qui comparteixo un mateix punt de vista. Espero que també el compartiu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada