Salta al contingut principal

L'ESTIU AMB UNA LLADRE I UNA GUARDIANA

Aquest agost l'he passat en companyia de dues joves. La Liesel i la Dita. L'una lladre, l'altra guardiana. Però les dues, o les tres si m'incloc, sentim un gran amor per la literatura i tot el què  ofereix. Les he conegut quan estaven en el moment més inoportú per fruir de l'adolescència.

En lloc de postals i fotografies de platges i paisatges fetes amb el mòbil, l'estiu m'ha proporcionat dos relats que dibuixen la mateixa situació. L'esperit de supervivència que s'alça davant la guerra, les prohibicions i la mort.

Aquesta darrera és la narradora de la història de la Liesel Meminger, una lladre de llibres acollida per un matrimoni alemany durant l'inici de la Segona Guerra Mundial. A través dels ulls d'una mort molt humana, la Liesel Meminger organitza els seus robatoris amb l'ajuda del seu amic Rudy Steiner. Però, què porta la Liesel a robar llibres i no altres objectes? Per a ella, les paraules són quelcom que fa que la vida del carrer Himmel s'il·lumini amb altres tonalitats a part de la grisa; cosa també observada per la Mort, fervent admiradora dels colors humans.



Pel que fa a la Dita Adlerová, l'altra companya de viatge d'aquest estiu, és una hongaresa jueva de setze anys que es veu obligada a seguir el camí dels perdedors juntament amb els seus pares. Com tots els adolescents, es rebel·la contra un destí que no li plau. Aquesta rebel·lia és la que porta a acceptar el que li proposa en Fredy Hirsch, el cap del camp familiar d'Auschwitz situat al bloc 31, d'encarregar-se  de la biblioteca. La seva és una història de dolor, tristesa i resignació; malgrat el sofriment, però, hi ha lloc per a l'esperança, la il·lusió i el consol que suposen els llibres. Estris tractats amb afecte i molta cura per la Dita, la qual té una especial sensibilitat per adonar-se que són molt més que trossos de paper impresos. No obstant, no resta immune al risc que suposa haver d'amagar-los cada dia en un lloc diferent i portar-ne un escrupulós control.




És molt incòmode i molest escoltar les peripècies d'aquestes dues noies a plena canícula. Però el seu valor, la seva ressolució i les seves emocions m'han conmogut. Tant que no em puc estar d'admirar-les. Una roba llibres, l'altra els protegeix. Però totes dues arrisquen la seva vida per un sentiment comú. La creença que la literatura és un alicient per enarborar el respecte per la vida enfront de la monstruositat i la incomprensió.

A La Lladre de llibres i La Bibliotecària d'Auschwitz el lector descobrirà dues dones valentes i decidides amb qui comparteixo un mateix punt de vista. Espero que també el compartiu.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...

EL PRISIONERO DEL CIELO S'ALLIBERA AL PAPER

La darrera obra de Carlos Ruiz Zafón és la tercera que configura la tetralogia El Cementerio de los Libros Olvidados . A El Prisionero del Cielo , Ruiz Zafón torna a fer gala de l'obscuritat de Barcelona. Però aquest cop, la ciutat és retratada amb un to molt més amable. Si bé els horrors de la postguerra es retraten amb tota la seva cruesa, també hi ha lloc per al penediment, la redempció i la protecció. Gran part de l'obra és un salt enrere de la duresa dels anys 40 a la presó del castell de Montjuïc. Allà hi roman un ser, Fermín Romero de Torres, que coneix a David Martín, l'escriptor maleït de El Juego del Ángel . Destí final de molts infeliços, el castell de Montjuïc és testimoni del pacte que fa Fermín Romero de Torres amb Martín, i amb ell mateix, per cuidar Daniel Sempere, el fill de Isabella, la deixeble de l'escriptor. Al mateix temps que Romero de Torres li relata l'assassinat de la seva mare, el ressentiment i la gelosia s'apoderen de Daniel. En ...