Passa al contingut principal

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p.

Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying.


Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa.

A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar a una ciutat de províncies impersonal, de la companyonia de l'escola a un centre amb un programa experimental d'humanitats amb nul·la humanitat com va poder comprovar.
Trenta anys després, lluny d'evadir-se aquella època, la narradora observa amb estupefacció com l'assetjament escolar s'accentua amb l'utilització de les xarxes socials. Ho constata a les xerrades amb els nois i noies víctimes com ella mateixa. Impotent, se'n dona compte que l'escola encara és un malson.

La Ràbia és un crit contra la indiferència, la passivitat i la manca de responsabilitat d'algunes persones i institucions que s'estimen més mirar cap a una altra banda en lloc de buscar solucions.
 Aquesta novel·la no pretén amagar res, al contrari vol mostrar l'infern de les víctimes del bullying en tots els seus àmbits. Tampoc dóna esperances fàcils. El bullying no s'acaba mai i afecta a molta més gent ja que, com diu la mare d'una de les víctimes: "No només li han fet bullying a ella ... ens l'han fet a tots". 


Amb fermesa i valentia, Lolita Bosch destapa una confessió punyent que no només incomoda el lector. Li fa veure que "La ràbia és foc". L'enfronta a una dolorosa realitat. Amb La Ràbia, l'autora aconsegueix una proesa difícil. Obliga a qüestionar-nos si volem alimentar la ràbia amb més ràbia o si volem transformar-la per canviar i arraconar el bullying. El resultat dependrà de nosaltres.








Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques