Salta al contingut principal

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p.

Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying.


Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa.

A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar a una ciutat de províncies impersonal, de la companyonia de l'escola a un centre amb un programa experimental d'humanitats amb nul·la humanitat com va poder comprovar.
Trenta anys després, lluny d'evadir-se aquella època, la narradora observa amb estupefacció com l'assetjament escolar s'accentua amb l'utilització de les xarxes socials. Ho constata a les xerrades amb els nois i noies víctimes com ella mateixa. Impotent, se'n dona compte que l'escola encara és un malson.

La Ràbia és un crit contra la indiferència, la passivitat i la manca de responsabilitat d'algunes persones i institucions que s'estimen més mirar cap a una altra banda en lloc de buscar solucions.
 Aquesta novel·la no pretén amagar res, al contrari vol mostrar l'infern de les víctimes del bullying en tots els seus àmbits. Tampoc dóna esperances fàcils. El bullying no s'acaba mai i afecta a molta més gent ja que, com diu la mare d'una de les víctimes: "No només li han fet bullying a ella ... ens l'han fet a tots". 


Amb fermesa i valentia, Lolita Bosch destapa una confessió punyent que no només incomoda el lector. Li fa veure que "La ràbia és foc". L'enfronta a una dolorosa realitat. Amb La Ràbia, l'autora aconsegueix una proesa difícil. Obliga a qüestionar-nos si volem alimentar la ràbia amb més ràbia o si volem transformar-la per canviar i arraconar el bullying. El resultat dependrà de nosaltres.








Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

ESTANISLAU ULLDEMOLINS : EL POETA QUE CURA

BEL, Agustí; SANCHO, Joan-Josep. Estanislau Ulldemolins. Metge i poeta. Vida 1 Benicarló : Onada Edicions, 2014. 176 p. (La Barcella ; 17) " Què són aquests papers ?" devia preguntar-se l'Anna Maria al veure un grapat de manuscrits dins un calaix. Va reconèixer la lletra del seu pare i va sentir curiositat. M'imagino que la seva sorpresa al llegir aquells poemes fou majúscula. L'Estanislau Ulldemolins havia estat un metge que havia exercit la seva professió amb autèntica dedicació envers els seus pacients. Però, tot i ser un home amb una gran passió per la cultura, l'Anna Maria Ulldemolins desconeixia l'existència d'aquests manuscrits. Sensibilitzada amb tot allò que pot constituir un record, una vivència; va descobrir en aquells papers el rastre d'una herència única per als seus fills. Sense pensar-s'ho dos cops, es va posar en contacte amb Joan-Josep Sancho. Després d'haver-los llegit per primer cop, encara que alguna de les composi...