BEL, Agustí; SANCHO, Joan-Josep. Estanislau Ulldemolins. Metge i poeta. Vida 1 Benicarló : Onada Edicions, 2014. 176 p. (La Barcella ; 17)
Sense pensar-s'ho dos cops, es va posar en contacte amb Joan-Josep Sancho. Després d'haver-los llegit per primer cop, encara que alguna de les composicions resultava inintel·ligible, l'opinió del professor de català jubilat va ser contundent. Aquells poemes havien de publicar-se. Joan-Josep Sancho va reunir-se amb Agustí Bel i tots dos no van tenir cap dubte que, en aquells papers vells, hi havia una història més que configurava la Història d'Alcanar, l'últim o primer poble del Principat.
"Què són aquests papers?" devia preguntar-se l'Anna Maria al veure un grapat de manuscrits dins un calaix. Va reconèixer la lletra del seu pare i va sentir curiositat. M'imagino que la seva sorpresa al llegir aquells poemes fou majúscula. L'Estanislau Ulldemolins havia estat un metge que havia exercit la seva professió amb autèntica dedicació envers els seus pacients. Però, tot i ser un home amb una gran passió per la cultura, l'Anna Maria Ulldemolins desconeixia l'existència d'aquests manuscrits. Sensibilitzada amb tot allò que pot constituir un record, una vivència; va descobrir en aquells papers el rastre d'una herència única per als seus fills.

Així comença l'aventura d'Estanislau Ulldemolins. Metge i poeta. Amb el primer volum, obra biogràfica d'un dels facultatius que ha deixat empremta al poble dels cítrics. Vet aquí l'exemple més clar, el Centre d'Assistència Primària duu el seu nom juntament amb el del doctor Forner. Admirat i denostrat, respectat i ridiculitzat, estimat i odiat a parts iguals; la vida del doctor Ulldemolins constitueix una palpitant trajectòria en aquell món de principis del segle passat.
Nascut en el si d'una família tradicional canareva, Estanislau Ulldemolins i Queralt va ser un xiquet despert que ben prompte va tenir clara la seva vocació. De la mà del seu oncle mossèn Andreu, va iniciar la carrera de medicina a Barcelona i va aconseguir un beca per continuar els seus estudis
a París que va haver de deixar per pagar els estudis del seu germà Benvingut. Va posar-se a treballar però, poc temps després, va esdevenir la Guerra Civil. Juntament amb els seus germans va exiliar-se a França, on va ser obligat a treballar per a l'organització Todt. No obstant la seva situació, tenia el geni suficient per encarar-se a les injustícies. L'anècdota de negar-se a cedir la llet dels malalts per a estraperlo per part d'un general nazi és bastant impactant i manifesta la intrepidesa del doctor Estanislau. Novament de retorn al seu país, es va casar i va tornar a Alcanar. Però les adversitats no havien acabat. Tot i que va guanyar la plaça de metge titular, a causa d'una denúncia, va trigar disset anys en poder exercir la medicina al seu propi poble de manera oficial.

Tot això només és un petit resum del que el lector trobarà al primer volum d'Estanislau Ulldemolins. Metge i poeta. Agustí Bel i Joan-Josep no només relaten les experiències vitals del doctor Estanislau sinó que, a través del metge canareu, faciliten una visió més àmplia d'aquells temps tan significatius. Les peripècies d'Estanislau són descrites amb pincellades de la vida quotidiana i dels seus mites a través de l'esport, del cinema, de la política, de les calamitats bel·licistes ... Tot plegat conforma un mosaic bastant entrellaçat. Les dues classes de vicissituds, la personal del doctor Estanislau i la col·lectiva dels primers anys del segle XX, són descrites amb un to amè que fa que el lector adquireixi un interès creixent.
A l'espera que aparegui el segon volum d'aquesta obra, el dels poemes trobats per l'Anna Maria Ulldemolins,el primer d'Estanislau Ulldemolins. Metge i poeta és una lectura altament recomanada si hom vol conèixer, a través de la història d'un poeta que cura, la història d'una gent i d'un temps que mai podran passar desapercebuts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada