PALOMAS, Alejandro. Una Madre. Madrid : Siruela, 2014. 242 p. (Nuevos tiempos ; 278)
El meu estiu ha començat com de costum. Dies de calor, vespres de soroll i estones de coneixences interessants. Com en el cas de la primera lectura estiuenca. Gràcies a Alejandro Palomas, he sabut de l'existència de la senyora Amalia i el Fer, protagonistes d' Una Madre.
Des que va sortir aquesta entranyable història, no he deixat d'observar crítiques que la recomanaven molt. El Xavi de la Nollegiu al Poblenou va ser qui em va fer decidir.
-No has llegit Alejandro Palomas?-va ser la seva sorpresa resposta al demanar-li què tal aquest autor.
-No-vaig respondre mig avergonyida, tot i que vaig reconèixer que n'havia sentit parlar molt bé.
-L'has de llegir! Veuràs com t'agradarà!
Realment, el Xavi no es va equivocar. Alejandro Palomas ha aconseguit crear una trama que m'ha fet reaccionar de diverses maneres. A voltes amb un somriure a voltes amb una llàgrima a punt de sortir. Però anem a pams.
De què tracta Una Madre? Doncs això. De les vicissituds d'Amalia, una dona enmig de la seixantena, explicades pel seu fill petit Fer. L'acció principal passa una nit de Cap d'Any, quan Amalia aconsegueix reunir la seva família, composta de les seves dues filles Sílvia i Emma, l'esmentat Fer, Olga la parella d'Emma i el tiet Eduard germà d'Amàlia. Durant aquesta celebració, es rememoren anècdotes on la mà de la matriarca hi té un paper destacat. És ben sabut que quan hi ha una reunió familiar en una època determinada poden brollar sentiments i actituds que donen lloc a situacions intenses i originals.
Si voleu saber què passa amb l'Amalia, el Fer i els seus familiars, haureu de llegir-la. Veureu com el resultat és un gaudi que farà oblidar-vos de la calor. Per als lectors i lectores que els agraden les històries familiars, divertides i emotives on es compleix allò que de mare no n'hi ha més que una sense cap dubte Una Madre és una novel·la que els omplirà de satisfacció.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada