Passa al contingut principal

TASTETS D'ESTIU 2016 I : DE MARE NO N'HI HA MÉS QUE UNA

PALOMAS, Alejandro. Una Madre. Madrid : Siruela, 2014. 242 p. (Nuevos tiempos ; 278)

El meu estiu ha començat com de costum. Dies de calor, vespres de soroll i estones de coneixences interessants. Com en el cas de la primera lectura estiuenca. Gràcies a Alejandro Palomas, he sabut de l'existència de la senyora Amalia i el Fer, protagonistes d' Una Madre. 

Des que va sortir aquesta entranyable història, no he deixat d'observar crítiques que la recomanaven molt. El Xavi de la Nollegiu al Poblenou va ser qui em va fer decidir.

-No has llegit Alejandro Palomas?-va ser la seva sorpresa resposta al demanar-li què tal aquest autor.
-No-vaig respondre mig avergonyida, tot i que vaig reconèixer que n'havia sentit parlar molt bé.
-L'has de llegir! Veuràs com t'agradarà!

Realment, el Xavi no es va equivocar. Alejandro Palomas ha aconseguit crear una trama que m'ha fet reaccionar de diverses maneres. A voltes amb un somriure a voltes amb una llàgrima a punt de sortir. Però anem a pams.


De què tracta Una Madre? Doncs això. De les vicissituds d'Amalia, una dona enmig de la seixantena, explicades pel seu fill petit Fer. L'acció principal passa una nit de Cap d'Any, quan Amalia aconsegueix reunir la seva família, composta de les seves dues filles Sílvia i Emma, l'esmentat Fer, Olga la parella d'Emma i el tiet Eduard germà d'Amàlia. Durant aquesta celebració, es rememoren anècdotes on la mà de la matriarca hi té un paper destacat. És ben sabut que quan hi ha una reunió familiar en una època determinada poden brollar sentiments i actituds que donen lloc a situacions intenses i originals. 


Si voleu saber què passa amb l'Amalia, el Fer i els seus familiars, haureu de llegir-la. Veureu com el resultat és un gaudi que farà oblidar-vos de la calor. Per als lectors i lectores que els agraden les històries familiars, divertides i emotives on es compleix allò que de mare no n'hi ha més que una sense cap dubte Una Madre és una novel·la que els omplirà de satisfacció.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques