Passa al contingut principal

L'HORA DE REINVENTAR-SE

Massa prompte, però ha arribat. Amb un any i escaig de vida espero, no obstant, que les lectures de les meves lectures hagin estat interessants per als que heu donat un cop d'ull a aquest bloc.

           Lectures mil va nàixer amb la intenció de ser un bloc on la gent pugués participar explicant  la novel·la, el poema, la pel·lícula, l'obra de teatre ... és a dir, allò susceptible de ser llegit-valorat que més li hagués agradat, emocionat, inquietat i experimentat totes les sensacions hagudes i per haver. Considero que tots i totes tenim alguna cosa a dir a través de tot el que llegim a casa, al carrer, al lloc de feina, al lloc per buscar feina, on t'ho passes més bé, on no t'ho passes tan bé ... Amb les lectures de tothom se va construïnt el món i va cap a una direcció o cap a un altra.

         Després de quatre mesos d'aturada del bloc, crec que este s'ha de reinventar. No és una mort, sinó una continuïtat del Lectures Mil de manera diferent. Òbviament, qui el vege i vulgue opinar sobre alguna lectura o fet relaciona està invitat o invitada a fer-ho. Igualment si considera que este bloc pot ser modificat i millorat en algun sentit. Com bé sabeu els i les que vos menegeu per Internet, els blocs han d'obrir-se pas en una forta corrent d'altres blocs, comptes, pàgines, aplicacions i més i més ginys que els humans som capaços de crear.

        A partir d'ara, aniré comentant les meves pròpies lectures cada mes. Durant la paralització del bloc he anat llegint noves novel·les de les quals no havia tingut coneixement bé perquè han estat publicades recentment o bé perquè han estat la descoberta de lectures que prometen ser diamants en brut. D'aquesta manera, vos puc avançar que properament trobareu la Tossa de Mar de la guerra civil a ulls d'una irònica hotelera anglesa, la biblioteca més petita del món intentarà sobreviure a Auswitz a mans d'una noia txeca i un jove esguerrat despertarà de la ceguesa de la Santa Inquisició a la Pisa de Galileu Galilei. De moment, espero que per anar fent boca la cosa prometi ...



Vos deixo amb un parell d'imatges del fènix, la bestiola imaginària que mor cremada per ressuscitar de les seves cendres. M'agrada molt aquest símil. És important un cop vist que és possible millorar, tenir la capacitat de començar de nou amb l'aprenentatge d'allò passat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo