Passa al contingut principal

LA ROSA QUE DESPERTA


SALVADÓ, Albert. Obre els ulls i desperta. Barcelona : Meteora, 2011 (Papers de fortuna, 23) 378 p.

             Què és la rosa de Jade? Així de contundent comença la nova novel·la de l' andorrà Albert Salvadó. Una trepidant barreja d'iniciació, aventures i fets històrics a l'Europa del segle XVII.
             Václav Hus, un savi de Praga, acull a casa seva Tolino Salerno, un noi de Pisa que va cercant la rosa de Jade. Aquesta és quelcom que li obrirà les portes a una nova dimensió de la realitat. Durant la nit que passa a casa de Václav, Tolino li relata la seva vida a Pisa i com va començar la seva cerca per mitja Europa.



              Salvadó fa que el lector s'endinsi pels carrers de Pisa i acompanyi Tolino i el seu amic Arnau de Sisqueró a través de la quotidianitat pisana, de la universitat i de les conseqüències d'admirar Galileu Galilei. Els fets històrics relacionats amb la ciutat toscana i amb l'il·lustre científic, però, són embolcalls de la realitat diària de Tolino. Una realitat que es veurà dràsticament canviada a través de les ensenyances de Fredo el Boig, un professor condemnat a causa de posar en dubte els preceptes religiosos. Però, sobretot, la vida de Tolino es veurà afectada tant pels tripijocs dels que l'envolten com per l'amistat i el retorn de l'amor de la seva vida.
              
              Aquesta no és una simple narració. A l'igual que l'evolució de Tolino, pretèn obrir l'adormida ment del lector per tal que vagi més enllà de la seva realitat. Així amb Obre els ulls i desperta protagonista i lector, plegats, despertaran a una nova dimensió, potser la quarta, de la realitat i contemplaran les diferents cares d'aquesta, talment com un prisma reconvertit en la rosa de jade.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...

EL PRISIONERO DEL CIELO S'ALLIBERA AL PAPER

La darrera obra de Carlos Ruiz Zafón és la tercera que configura la tetralogia El Cementerio de los Libros Olvidados . A El Prisionero del Cielo , Ruiz Zafón torna a fer gala de l'obscuritat de Barcelona. Però aquest cop, la ciutat és retratada amb un to molt més amable. Si bé els horrors de la postguerra es retraten amb tota la seva cruesa, també hi ha lloc per al penediment, la redempció i la protecció. Gran part de l'obra és un salt enrere de la duresa dels anys 40 a la presó del castell de Montjuïc. Allà hi roman un ser, Fermín Romero de Torres, que coneix a David Martín, l'escriptor maleït de El Juego del Ángel . Destí final de molts infeliços, el castell de Montjuïc és testimoni del pacte que fa Fermín Romero de Torres amb Martín, i amb ell mateix, per cuidar Daniel Sempere, el fill de Isabella, la deixeble de l'escriptor. Al mateix temps que Romero de Torres li relata l'assassinat de la seva mare, el ressentiment i la gelosia s'apoderen de Daniel. En ...