Passa al contingut principal

LA ROSA QUE DESPERTA


SALVADÓ, Albert. Obre els ulls i desperta. Barcelona : Meteora, 2011 (Papers de fortuna, 23) 378 p.

             Què és la rosa de Jade? Així de contundent comença la nova novel·la de l' andorrà Albert Salvadó. Una trepidant barreja d'iniciació, aventures i fets històrics a l'Europa del segle XVII.
             Václav Hus, un savi de Praga, acull a casa seva Tolino Salerno, un noi de Pisa que va cercant la rosa de Jade. Aquesta és quelcom que li obrirà les portes a una nova dimensió de la realitat. Durant la nit que passa a casa de Václav, Tolino li relata la seva vida a Pisa i com va començar la seva cerca per mitja Europa.



              Salvadó fa que el lector s'endinsi pels carrers de Pisa i acompanyi Tolino i el seu amic Arnau de Sisqueró a través de la quotidianitat pisana, de la universitat i de les conseqüències d'admirar Galileu Galilei. Els fets històrics relacionats amb la ciutat toscana i amb l'il·lustre científic, però, són embolcalls de la realitat diària de Tolino. Una realitat que es veurà dràsticament canviada a través de les ensenyances de Fredo el Boig, un professor condemnat a causa de posar en dubte els preceptes religiosos. Però, sobretot, la vida de Tolino es veurà afectada tant pels tripijocs dels que l'envolten com per l'amistat i el retorn de l'amor de la seva vida.
              
              Aquesta no és una simple narració. A l'igual que l'evolució de Tolino, pretèn obrir l'adormida ment del lector per tal que vagi més enllà de la seva realitat. Així amb Obre els ulls i desperta protagonista i lector, plegats, despertaran a una nova dimensió, potser la quarta, de la realitat i contemplaran les diferents cares d'aquesta, talment com un prisma reconvertit en la rosa de jade.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques