Passa al contingut principal

ALGÚ PODRIA DONAR-ME RAÓ DE ... LES OBRES DE ROBERTO BOLAÑO?


Ahir diumenge vaig anar a veure l'exposició que el CCCB dedica a Roberto Bolaño amb motiu del desè aniversari de la seva mort.
Després de tant de temps, la meteorologia feia molt agradable "dejarlo todo nuevamente y lanzarse a los caminos". Així doncs, me vaig llançar a la descoberta del món de Roberto Bolaño enmig de crits i corregudes de xiquets i xiquetes. Val a dir també que se celebrava el Món Llibre, un aiguabarreig entre fira, parc i diversió ben condimentat amb molta literatura!!!



He de dir que em va sorprendre la descoberta de Roberto Bolaño i el seu món literari. Em vaig deixar endur des dels seus inicis com a escriptor a Santiago de Chile fins la complexa obra que ens va deixar el 2003, recorrent els paisatge de Barcelona, Girona, Blanes ... amb els ulls de Bolaño. Ah! I el més sorprenent de tot és que encara hi ha molta obra inèdita! Suposo que la gent de l'Anagrama ja s'haurà posat al tall per tal de publicar-la. No sé. És un pensament que tinc.

D'altra banda, he de confessar que mai he llegit una obra de Bolaño. Però els trossets que vaig descobrir ahir, pistes que ens ha deixat en definitiva l'autor xilè afincat a Blanes, em van agradar força i he afegit Bolaño com un autor dins del conjunt d'aquests pendents de llegir.
El què passa és que no sé per quina obra començar. 2666 queda descartada d'un bon principi. No és que la rebutgi. És que abans d'endinsar-me a aquesta multinovel·la, m'agradaria començar amb quelcom més curtet.

I ara és quan m'adreço a tots vosaltres, estimats i estimades lectors i lectores. Què? Em podeu recomanar alguna obra de Bolaño? Començo per la Universidad desconocida o per los detectives salvajes? Ja me direu!

Per cert, l'exposició de Bolaño és altament recomanable. Mireu la web del CCCB per a més informació. S'acaba el 30 de juny. Així que ja ho sabeu!

 

Comentaris

  1. Ja saps que jo sempre em decantaré per la novel·la, hehe. ^__^ Un vot pels detectius!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i...

L'ESCOLA ENCARA ÉS UN MALSON

BOSCH, Lolita. La Ràbia Barcelona: Ara Llibres, 2016.170 p. Ràbia és el sentiment que té el lector quan acaba la novel·la del títol homònim. Guanyadora del premi Roc Boronat, Lolita Bosch explica una història terriblement verídica. Amb principis de capítols repetitius, frases contundents i paraules despullades de qualsevol artifici; l'autora retrata el seu infern particular. Aconsegueix transmetre una angoixa tan impactant com un cop de puny a qui s'endinsa en el seu univers maltractat i en el de molts altres nois i noies que estan patint bullying. Bullying. Assetjament escolar segons la viquipèdia. Ferides perennes al cos de les víctimes segons Lolita Bosch. I ràbia. Ràbia resultant del calvari que va viure l'autora dels catorze als disset anys quan va haver de canviar de casa. A la recerca d'unes prometedores oportunitats per a la seva família i per a ella mateixa, va deixar el lloc on havia romàs fins aquell moment. De la sencillesa del seu poble va passar...

EL PRISIONERO DEL CIELO S'ALLIBERA AL PAPER

La darrera obra de Carlos Ruiz Zafón és la tercera que configura la tetralogia El Cementerio de los Libros Olvidados . A El Prisionero del Cielo , Ruiz Zafón torna a fer gala de l'obscuritat de Barcelona. Però aquest cop, la ciutat és retratada amb un to molt més amable. Si bé els horrors de la postguerra es retraten amb tota la seva cruesa, també hi ha lloc per al penediment, la redempció i la protecció. Gran part de l'obra és un salt enrere de la duresa dels anys 40 a la presó del castell de Montjuïc. Allà hi roman un ser, Fermín Romero de Torres, que coneix a David Martín, l'escriptor maleït de El Juego del Ángel . Destí final de molts infeliços, el castell de Montjuïc és testimoni del pacte que fa Fermín Romero de Torres amb Martín, i amb ell mateix, per cuidar Daniel Sempere, el fill de Isabella, la deixeble de l'escriptor. Al mateix temps que Romero de Torres li relata l'assassinat de la seva mare, el ressentiment i la gelosia s'apoderen de Daniel. En ...