Passa al contingut principal

EL PRISIONERO DEL CIELO S'ALLIBERA AL PAPER




La darrera obra de Carlos Ruiz Zafón és la tercera que configura la tetralogia El Cementerio de los Libros Olvidados. A El Prisionero del Cielo, Ruiz Zafón torna a fer gala de l'obscuritat de Barcelona. Però aquest cop, la ciutat és retratada amb un to molt més amable. Si bé els horrors de la postguerra es retraten amb tota la seva cruesa, també hi ha lloc per al penediment, la redempció i la protecció.

Gran part de l'obra és un salt enrere de la duresa dels anys 40 a la presó del castell de Montjuïc. Allà hi roman un ser, Fermín Romero de Torres, que coneix a David Martín, l'escriptor maleït de El Juego del Ángel. Destí final de molts infeliços, el castell de Montjuïc és testimoni del pacte que fa Fermín Romero de Torres amb Martín, i amb ell mateix, per cuidar Daniel Sempere, el fill de Isabella, la deixeble de l'escriptor. Al mateix temps que Romero de Torres li relata l'assassinat de la seva mare, el ressentiment i la gelosia s'apoderen de Daniel. En definitiva, Ruiz Zafón torna a sargir els fils d'una història que ens farà estremir i somriure alhora. Dues sensacions antagòniques, però que poden conviure en l'univers del guionista afincat a Los Ángeles.
Un cop cuinat, El Prisionero del Cielo s'allibera al paper i a la vista del lector. I ho fa en forma de pont de doble vessant. Per una banda, és pont per on passen personatges vells coneguts com els esmentats Daniel Sempere i Fermín Romero de Torres, així com Bea, l'esposa de Sempere, i Fumero, el malvat inspector. Però també passen personatges que han nascut a aquesta obra i que prometen per a la propera, com Mauricio Valls, el menyspreable director de la presó i Sofia, la cosina de Daniel Sempere.
Finalment, és indubtable el pont entre les novel·les anteriors i la propera. Per si no li ha quedat clar al lector, Ruiz Zafón ho expressa a la darrera frase de El Prisionero del Cielo: "Acaba de empezar". Només ens queda esperar.

Comentaris

  1. Hola!!! Qualsevol lectura de Carlos Ruiz Zafón és molt interessant, a més, als enamorats de Barcelona se'ns fa molt agradable qualsevol de les seves noveles. Actualment estic llegint La saga de los malditos, diria que és de Xufo LLorens, ja em corregiras si no ho he escrit bé. Estic a les primeres pàgines i promet ser un llibre prou dens, però ja em té enganxada. Ja aniré comentant més cosetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Eli,

      Me farà molt de goig tenir comentaris, suggeriments, etc.

      Elimina
    2. Ah! Per cert, és Chufo Llorens. Ja diràs què tal ...

      Elimina
  2. Mireia,
    L'enhorabona per aquest fill literari tan bonic!
    Rosa Subirachs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rosa,

      M'agrada molt que me donesseu el vostre suport. A més a més, si tens algun comentari, suggeriment, etc... No dubtes en fer-m'ho saber!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo