JOHNSTONE, Nancy. Un Hotel a la costa (Tossa de Mar, 1934-1939). Introducció, edició i traducció a cura de Miquel Berga. Barcelona : Tusquets, 2011. (L'Ull de Vidre ; 37). 386 p.
Al 1934 Casa Johnstone va aparèixer dalt d'un turó a Tossa de Mar. La idea d'un hotel que pretenia hostatjar els turistes anglesos de l'època fou del matrimoni Johnstone, format per la Nancy i l'Archie, periodista del News Chronicle londinenc.
Aquesta obra és un compendi, editat pel profesor Miquel Berga, de les dues de la Nancy Johnstone: Hotel in Spain i Hotel in Flight, publicats per Faber and Faber, editorial dirigida per T. S. Eliot. Aquestes dues publicacions narren les vicissituds passades pel matrimoni Johnstone al seu hotel a Tossa de Mar durant el temps de la república i la guerra civil.
Hi ha dues parts ben diferenciades: la primera part, més desenfadada i solar, on Nancy Johnstone narra les peripècies de muntar un negoci hoteler i les particularitats dels seus clients i els tossencs i tossenques amb qui es relacionen. La segona part adquireix un to més compromés i obscur, ja que es relata com va viure la Guerra Civil: els bombardejos i la decisió de convertir Casa Johnstone en un alberg per a nens i nenes víctimes de la guerra fraticida.
De totes maneres, en els dos llibres, s'observa el to àcid i irònic de la Nancy Johnstone. En principi, el lector podria creure que l'autora és una dona amb cert aire superficial. No obstant, a mesura que va avançant l'obra, es percep que la Nancy és una persona emprenedora que no s'arruga front a les circumstàncies i les adversitats. Immediatament pren partit pels més desafavorits i no es talla un pèl al tenir-se-les amb funcionaris ineptes i incomprensius. És bastant remarcable la postura tan crítica que adopta alhora de parlar de la indiferència del govern britànic per a les persones que pateixen els estralls d'una insurrecció injusta.
Un Hotel a la costa és una crònica de la Tossa dels anys 30 i, alhora, un relat amb una visió molt personal d'aquell temps. El lector veu el "paradís blau", amb que Chagall va definir aquesta població de la Costa Brava, amb els ulls riallers i lúcids d'aquesta hotelera d'ascendència irlandesa. Hi ha passatges que són molt amens, però també n'hi ha que porten a la reflexió.
Finalment tal com diu Miquel Berga, que aquestes dues obres hagin trigat més de setanta anys a publicar-se i traduir-se al català dóna molt que pensar. Només espero que, quan es redescobreixi, els lectors la gaudeixin i la valorin com una publicació d'aquestes característiques es mereix.
Al 1934 Casa Johnstone va aparèixer dalt d'un turó a Tossa de Mar. La idea d'un hotel que pretenia hostatjar els turistes anglesos de l'època fou del matrimoni Johnstone, format per la Nancy i l'Archie, periodista del News Chronicle londinenc.
Aquesta obra és un compendi, editat pel profesor Miquel Berga, de les dues de la Nancy Johnstone: Hotel in Spain i Hotel in Flight, publicats per Faber and Faber, editorial dirigida per T. S. Eliot. Aquestes dues publicacions narren les vicissituds passades pel matrimoni Johnstone al seu hotel a Tossa de Mar durant el temps de la república i la guerra civil.Hi ha dues parts ben diferenciades: la primera part, més desenfadada i solar, on Nancy Johnstone narra les peripècies de muntar un negoci hoteler i les particularitats dels seus clients i els tossencs i tossenques amb qui es relacionen. La segona part adquireix un to més compromés i obscur, ja que es relata com va viure la Guerra Civil: els bombardejos i la decisió de convertir Casa Johnstone en un alberg per a nens i nenes víctimes de la guerra fraticida.
De totes maneres, en els dos llibres, s'observa el to àcid i irònic de la Nancy Johnstone. En principi, el lector podria creure que l'autora és una dona amb cert aire superficial. No obstant, a mesura que va avançant l'obra, es percep que la Nancy és una persona emprenedora que no s'arruga front a les circumstàncies i les adversitats. Immediatament pren partit pels més desafavorits i no es talla un pèl al tenir-se-les amb funcionaris ineptes i incomprensius. És bastant remarcable la postura tan crítica que adopta alhora de parlar de la indiferència del govern britànic per a les persones que pateixen els estralls d'una insurrecció injusta.
Finalment tal com diu Miquel Berga, que aquestes dues obres hagin trigat més de setanta anys a publicar-se i traduir-se al català dóna molt que pensar. Només espero que, quan es redescobreixi, els lectors la gaudeixin i la valorin com una publicació d'aquestes característiques es mereix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada