Passa al contingut principal

TOSSA DE MAR AMB ULLS ANGLESOS

JOHNSTONE,  Nancy. Un Hotel a la costa (Tossa de Mar, 1934-1939). Introducció, edició i traducció a cura de Miquel Berga. Barcelona : Tusquets, 2011. (L'Ull de Vidre ; 37). 386 p.

                     Al 1934 Casa Johnstone va aparèixer dalt d'un turó a Tossa de Mar. La idea d'un hotel que pretenia hostatjar els turistes anglesos de l'època fou del matrimoni Johnstone, format per la Nancy i l'Archie, periodista del News Chronicle londinenc.


      Aquesta obra és un compendi, editat pel profesor Miquel Berga, de les dues de la Nancy Johnstone: Hotel in Spain i Hotel in Flight, publicats per Faber and Faber, editorial dirigida per T. S. Eliot. Aquestes dues publicacions narren les vicissituds passades pel matrimoni Johnstone al seu hotel a Tossa de Mar durant el temps de la república i la guerra civil.
                    Hi ha dues parts ben diferenciades: la primera part, més desenfadada i solar, on Nancy Johnstone narra les peripècies de muntar un negoci hoteler i les particularitats dels seus clients i els tossencs i tossenques amb qui es relacionen. La segona part adquireix un to més compromés i obscur, ja que es relata com va viure la Guerra Civil: els bombardejos i la decisió de convertir Casa Johnstone en un alberg per a nens i nenes víctimes de la guerra fraticida.
                    De totes maneres, en els dos llibres, s'observa el to àcid i irònic de la Nancy Johnstone. En principi, el lector podria creure que l'autora és una dona amb cert aire superficial. No obstant, a mesura que va avançant l'obra, es percep que la Nancy és una persona emprenedora que no s'arruga front a les circumstàncies i les adversitats. Immediatament pren partit pels més desafavorits i no es talla un pèl al tenir-se-les amb funcionaris ineptes i incomprensius. És bastant remarcable la postura tan crítica que adopta alhora de parlar de la indiferència del govern britànic per a les persones que pateixen els estralls d'una insurrecció injusta.

 
                     Un Hotel a la costa és una crònica de la Tossa dels anys 30 i, alhora, un relat amb una visió molt personal d'aquell temps. El lector veu el "paradís blau", amb que Chagall va definir aquesta població de la Costa Brava, amb els ulls riallers i lúcids d'aquesta hotelera d'ascendència irlandesa. Hi ha passatges que són molt amens, però també n'hi ha que porten a la reflexió.
                     Finalment tal com diu Miquel Berga, que aquestes dues obres hagin trigat més de setanta anys a publicar-se i traduir-se al català dóna molt que pensar. Només espero que, quan es redescobreixi, els lectors la gaudeixin i la valorin com una publicació d'aquestes característiques es mereix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo