Passa al contingut principal

PASSAT SANT JORDI O EL MAL DE LLETRES

Un cop passat Sant Jordi toca fer reflexió, acte de contricció ... Bé, per als lletraferits com tu, estimat / da lector/a, que no pots aguantar la pressió santjordiesca de fer-te amb un llibre, la segona opció és la més encertada. No t'amoïnes. A mi també m'ha passat. I no tan sols aquest any sinó l'anterior, el que ve, etc. És la malaltia que tenim la gent que ens agrada llegir, la de "rata de biblioteca", la qual es manifesta en dos símptomes molt característics:

1. Per Sant Jordi l'economia de cada lletraferit/da o "rata de biblioteca" baixa d'una manera vertiginosa. És exactament igual que a principis de gener, al punt àlgid de les rebaixes, però amb contenedors de sopa de lletres. També cal parlar de les aglomeracions que es produeixen. Sobretot, davant les parades de les grans superficies on s'amunteguen grapats de persones famolenques de signatures de mans reconegudes.
Resultat de tot aquest enrenou, sense adonar-te'n t'has gastat mig sou, mitja prestació o mig raconet mensual de recursos en llibres i llibres. Potser t'agradaran. Potser amb la primera lectura ja en tindràs més que prou. Si els llibres que has comprat et provoquen la segona opció ho tens fácil. Pots recórrer al bookcrossing o deixar-los a les taules que les biblioteques publiques faciliten per a l'intercanvi de llibres.

Si segons tu has fet molt bones compres ... malament rai! Perquè immediatament ve el segon símptoma terrible de la malaltia ...

2. Socors!! La meva llar s'està quedant petita!!! Sí. És així de dur. Després de cercar racons inimaginables, d'explorar totes les cantonades, de descobrir nous llocs de casa teva que mai hauries sospitat i de convertir armaris, prestatgeries, tauletes, baixos de les tauletes, baixos dels llits, mobles del rebedor i un interminable etcètera en noves llars per als teus llibres ... acabes verificant amb horror que ets tu qui s'està quedant sense casa gràcies a les teves noves adquisicions.
Si voleu que vos conte un somni desitjaria ser propietària d'un pis, d'estos antics i alts, on els costats estiguin disfressats de prestatgeries amb els llibres ben ordenadets (no puc desempellegar-me de la deformació ex-professional!). O almenys que siguin visibles de manera agradable.
Ja ho sé. És només un somni donat les condicions pressupostàries actuals, l'habilitació i, amb tota seguretat, restauració del pis i lo poc pràctic que resultaria (quanta pols!!!). Però, no seria genial disposar d'un espai on fer la malaltia més passadora, ja que és incurable, i fer la teva casa més espaiosa?

Malgrat tot, aquest tipus de malalts i malaltes som molt afortunats. Ja que els beneficis que tenim els lletraferits i les rates de biblioteca són molt més grans i duradors. A mi m'ho sembla almenys.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo