Un cop passat Sant Jordi toca fer reflexió, acte de contricció ... Bé, per als lletraferits com tu, estimat / da lector/a, que no pots aguantar la pressió santjordiesca de fer-te amb un llibre, la segona opció és la més encertada. No t'amoïnes. A mi també m'ha passat. I no tan sols aquest any sinó l'anterior, el que ve, etc. És la malaltia que tenim la gent que ens agrada llegir, la de "rata de biblioteca", la qual es manifesta en dos símptomes molt característics:
1. Per Sant Jordi l'economia de cada lletraferit/da o "rata de biblioteca" baixa d'una manera vertiginosa. És exactament igual que a principis de gener, al punt àlgid de les rebaixes, però amb contenedors de sopa de lletres. També cal parlar de les aglomeracions que es produeixen. Sobretot, davant les parades de les grans superficies on s'amunteguen grapats de persones famolenques de signatures de mans reconegudes.
Resultat de tot aquest enrenou, sense adonar-te'n t'has gastat mig sou, mitja prestació o mig raconet mensual de recursos en llibres i llibres. Potser t'agradaran. Potser amb la primera lectura ja en tindràs més que prou. Si els llibres que has comprat et provoquen la segona opció ho tens fácil. Pots recórrer al bookcrossing o deixar-los a les taules que les biblioteques publiques faciliten per a l'intercanvi de llibres.
Si segons tu has fet molt bones compres ... malament rai! Perquè immediatament ve el segon símptoma terrible de la malaltia ...
2. Socors!! La meva llar s'està quedant petita!!! Sí. És així de dur. Després de cercar racons inimaginables, d'explorar totes les cantonades, de descobrir nous llocs de casa teva que mai hauries sospitat i de convertir armaris, prestatgeries, tauletes, baixos de les tauletes, baixos dels llits, mobles del rebedor i un interminable etcètera en noves llars per als teus llibres ... acabes verificant amb horror que ets tu qui s'està quedant sense casa gràcies a les teves noves adquisicions.
Si voleu que vos conte un somni desitjaria ser propietària d'un pis, d'estos antics i alts, on els costats estiguin disfressats de prestatgeries amb els llibres ben ordenadets (no puc desempellegar-me de la deformació ex-professional!). O almenys que siguin visibles de manera agradable.
Ja ho sé. És només un somni donat les condicions pressupostàries actuals, l'habilitació i, amb tota seguretat, restauració del pis i lo poc pràctic que resultaria (quanta pols!!!). Però, no seria genial disposar d'un espai on fer la malaltia més passadora, ja que és incurable, i fer la teva casa més espaiosa?
Malgrat tot, aquest tipus de malalts i malaltes som molt afortunats. Ja que els beneficis que tenim els lletraferits i les rates de biblioteca són molt més grans i duradors. A mi m'ho sembla almenys.
1. Per Sant Jordi l'economia de cada lletraferit/da o "rata de biblioteca" baixa d'una manera vertiginosa. És exactament igual que a principis de gener, al punt àlgid de les rebaixes, però amb contenedors de sopa de lletres. També cal parlar de les aglomeracions que es produeixen. Sobretot, davant les parades de les grans superficies on s'amunteguen grapats de persones famolenques de signatures de mans reconegudes.
Resultat de tot aquest enrenou, sense adonar-te'n t'has gastat mig sou, mitja prestació o mig raconet mensual de recursos en llibres i llibres. Potser t'agradaran. Potser amb la primera lectura ja en tindràs més que prou. Si els llibres que has comprat et provoquen la segona opció ho tens fácil. Pots recórrer al bookcrossing o deixar-los a les taules que les biblioteques publiques faciliten per a l'intercanvi de llibres.
Si segons tu has fet molt bones compres ... malament rai! Perquè immediatament ve el segon símptoma terrible de la malaltia ...
2. Socors!! La meva llar s'està quedant petita!!! Sí. És així de dur. Després de cercar racons inimaginables, d'explorar totes les cantonades, de descobrir nous llocs de casa teva que mai hauries sospitat i de convertir armaris, prestatgeries, tauletes, baixos de les tauletes, baixos dels llits, mobles del rebedor i un interminable etcètera en noves llars per als teus llibres ... acabes verificant amb horror que ets tu qui s'està quedant sense casa gràcies a les teves noves adquisicions.Si voleu que vos conte un somni desitjaria ser propietària d'un pis, d'estos antics i alts, on els costats estiguin disfressats de prestatgeries amb els llibres ben ordenadets (no puc desempellegar-me de la deformació ex-professional!). O almenys que siguin visibles de manera agradable.
Ja ho sé. És només un somni donat les condicions pressupostàries actuals, l'habilitació i, amb tota seguretat, restauració del pis i lo poc pràctic que resultaria (quanta pols!!!). Però, no seria genial disposar d'un espai on fer la malaltia més passadora, ja que és incurable, i fer la teva casa més espaiosa?
Malgrat tot, aquest tipus de malalts i malaltes som molt afortunats. Ja que els beneficis que tenim els lletraferits i les rates de biblioteca són molt més grans i duradors. A mi m'ho sembla almenys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada