Quan vingueren els fenicis
a envair terres
ilercavones,
els ofegaven amb fang
i rastres de cedre nàutic.
Les sandàlies
eren assassines.
Però els còdols
van sobreviure
i estan aquí.
El temps va venir
vestit de crits,
de por.
Amb ells, els hòmens i
dones
van fer torres
que defensaven
l'indefensable.
I la seva recompensa va
ser
acollir dins el seu
ventre,
petit i fosc,
peixos, garrofes, taronges
...
Els renegats de la barata.
Però els còdols
van sobreviure
i estan aquí.
De bales, bombes i maldat
no se'n deslliuren.
Forats de salvament
de la guerra són
llurs cicatrius
presents.
Però els còdols
van sobreviure
i estan aquí.
Avui sembla que
ha vingut l'evolució.
L'evolució?
Gireu-vos, gireu-vos,
guaiteu,
i mireu-los!
Llaunes de cervesa
angleses,
embolcalls de salsitxes
alemanyes,
cigarretes franceses,
pells de clemenules,
no cal dir-vos d'on són,
tat?
condons multiculturals ...
Vet aquí l'evolució!
Però els còdols
ara estan aquí.
Mos veuen
i, com un tsunami
que ha de venir,
mos diuen:
“No tindrem pietat!”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada