Passa al contingut principal

ELS CÒDOLS ESTAN AQUÍ

Quan vingueren els fenicis
a envair terres ilercavones,
els ofegaven amb fang
i rastres de cedre nàutic.
Les sandàlies
eren assassines.

Però els còdols
van sobreviure
i estan aquí.

El temps va venir
vestit de crits,
de por.
Amb ells, els hòmens i dones
van fer torres
que defensaven
l'indefensable.
I la seva recompensa va ser
acollir dins el seu ventre,
petit i fosc,
peixos, garrofes, taronges ...
Els renegats de la barata.

Però els còdols
van sobreviure
i estan aquí.

De bales, bombes i maldat
no se'n deslliuren.
Forats de salvament
de la guerra són
llurs cicatrius
presents.

Però els còdols
van sobreviure
i estan aquí.

Avui sembla que
ha vingut l'evolució.
L'evolució?
Gireu-vos, gireu-vos,
guaiteu,
i mireu-los!
Llaunes de cervesa angleses,
embolcalls de salsitxes alemanyes,
cigarretes franceses,
pells de clemenules,
no cal dir-vos d'on són, tat?
condons multiculturals ...

Vet aquí l'evolució!

Però els còdols
ara estan aquí.
Mos veuen
i, com un tsunami
que ha de venir,
mos diuen:


“No tindrem pietat!”


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i
1 comentari
Més informació

TASTETS D'ESTIU 2016 I : DE MARE NO N'HI HA MÉS QUE UNA

PALOMAS, Alejandro. Una Madre. Madrid : Siruela, 2014. 242 p. (Nuevos tiempos ; 278) El meu estiu ha començat com de costum. Dies de calor, vespres de soroll i estones de coneixences interessants. Com en el cas de la primera lectura estiuenca. Gràcies a Alejandro Palomas, he sabut de l'existència de la senyora Amalia i el Fer, protagonistes d' Una Madre.  Des que va sortir aquesta entranyable història, no he deixat d'observar crítiques que la recomanaven molt. El Xavi de la Nollegiu al Poblenou va ser qui em va fer decidir. -No has llegit Alejandro Palomas?-va ser la seva sorpresa resposta al demanar-li què tal aquest autor. -No-vaig respondre mig avergonyida, tot i que vaig reconèixer que n'havia sentit parlar molt bé. -L'has de llegir! Veuràs com t'agradarà! Realment, el Xavi no es va equivocar. Alejandro Palomas ha aconseguit crear una trama que m'ha fet reaccionar de diverses maneres. A voltes amb un somriure a voltes amb una llàgrima
Publica un comentari a l'entrada
Més informació