ELS CÒDOLS ESTAN AQUÍ

Quan vingueren els fenicis

a envair terres ilercavones,

els ofegaven amb fang

i rastres de cedre nàutic.

Les sandàlies

eren assassines.

Però els còdols

van sobreviure

i estan aquí.

El temps va venir

vestit de crits,

de por.

Amb ells, els hòmens i dones

van fer torres

que defensaven

l'indefensable.

I la seva recompensa va ser

acollir dins el seu ventre,

petit i fosc,

peixos, garrofes, taronges ...

Els renegats de la barata.

Però els còdols

van sobreviure

i estan aquí.

De bales, bombes i maldat

no se'n deslliuren.

Forats de salvament

de la guerra són

llurs cicatrius

presents.

Però els còdols

van sobreviure

i estan aquí.

Avui sembla que

ha vingut l'evolució.

L'evolució?

Gireu-vos, gireu-vos,

guaiteu,

i mireu-los!

Llaunes de cervesa angleses,

embolcalls de salsitxes alemanyes,

cigarretes franceses,

pells de clemenules,

no cal dir-vos d'on són, tat?

condons multiculturals ...

Vet aquí l'evolució!

Però els còdols

ara estan aquí.

Mos veuen

i, com un tsunami

que ha de venir,

mos diuen:

“No tindrem pietat!”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

Més informació

ALGÚ PODRIA DONAR-ME RAÓ DE ... LES OBRES DE ROBERTO BOLAÑO?

Ahir diumenge vaig anar a veure l'exposició que el CCCB dedica a Roberto Bolaño amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Després de tant de temps, la meteorologia feia molt agradable "dejarlo todo nuevamente y lanzarse a los caminos". Així doncs, me vaig llançar a la descoberta del món de Roberto Bolaño enmig de crits i corregudes de xiquets i xiquetes. Val a dir també que se celebrava el Món Llibre, un aiguabarreig entre fira, parc i diversió ben condimentat amb molta literatura!!! He de dir que em va sorprendre la descoberta de Roberto Bolaño i el seu món literari. Em vaig deixar endur des dels seus inicis com a escriptor a Santiago de Chile fins la complexa obra que ens va deixar el 2003, recorrent els paisatge de Barcelona, Girona, Blanes ... amb els ulls de Bolaño. Ah! I el més sorprenent de tot és que encara hi ha molta obra inèdita! Suposo que la gent de l'Anagrama ja s'haurà posat al tall per tal de publicar-la. No sé. És un pensament que tinc.

Més informació

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

Més informació

Lectures mil: el racó de la lectura

Cercar en aquest blog