Passa al contingut principal

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida. Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27)

"No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist.

El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar morir l'Evarist i comencen a lluitar plegats per oferir al fill, germà, nebot, net i pacient una existència digna. 

foto de Mireia Reverter Antolí.L'obra, escrita a quatre mans, supera l'etiqueta de realisme i desplega tot un ventall de sentiments: ràbia, culpabilitat, perseverança, ... i amor. Sobretot molt d'amor d'una mare que "va decidir que li donaria una oportunitat a la vida" envers el seu fill "perquè ell era vida!". L'intensitat d'aquestes afirmacions commouen el lector de tal manera que és fa difícil romandre immune davant la presència de l'Anna i l'Evarist.

El Ball de la vida està composta de capítols molt emotius que contenen aprenentatges, dels quals les persones que han patit situacions difícils i, suposadament, insuperables en són alumnes privilegiats. És el cas de l'Anna Tohà: una dona forta que lluny de cercar compassió, se'n deslliura com una nosa i amb ungles i dents clama la integració de l'Evarist a la societat com una persona més. No estarà sola en les seves reivindicacions. L'Antonio, el seu marit; el Toni i el Jordi, els seus altres fills i els metges que van intervenir l'Evarist faran front comú amb ella. Perquè el noi és imprescindible per al món, un lloc imperfecte que pot arribar a la perfecció amb l'ajuda de l'Evarist. 

El tàndem format per Albert Salvadó i Anna Tohà ens invita a ballar una dansa molt especial amb un ritme canviant. La frustració i el coratge, les dificultats i les victòries i el rebuig de les ments tancades juntament amb la riquesa de les diferències esdevenen ballarins al voltant dels lectors i lectores que en vulguin participar. Perquè en la vida hi ha notes desafinades i melodies sublims. Només cal que ens deixem endur per la seva música.


Comentaris

  1. Hello Everybody,
    My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

TASTET D'ESTIU II: QUADERNS, SEGUEIX EL RASTRE ESCRIT

SOLÉ, Ramona. Quaderns . Barcelona : Llibres del Delicte, 2016 El meu segon tastet literari d'aquest estiu ha estat el de la publicació de la Ramona Solé, una companya de viatge al món virtual. Sempre és interessant tenir notícia de les obres que estan en projecte i que arriben a bon port. Per tant, en el cas de l'escriptora i bloguera lleidatana i com els seus seguidors, m'he considerat afortunada quan vaig saber de l'existència de Quaderns . Un present de misterioses desaparicions i un passat de violents records sota la mirada xafardera i fantasiosa d'un poble. Aquests són els principals ingredients que conformen el còctel de Quaderns , la primera novel·la de la Ramona Solé. Dues nenes desapareixen. Al cap d'unes hores, les troben amagades dins un armari a casa de la Sara, una escriptora emocionalment tocada per la ruptura d'una relació. Aleshores és quan es donen compte que la propietària no hi és. A partir d'aquest inici, es va desenc

ALGÚ PODRIA DONAR-ME RAÓ DE ... LES OBRES DE ROBERTO BOLAÑO?

Ahir diumenge vaig anar a veure l'exposició que el CCCB dedica a Roberto Bolaño amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Després de tant de temps, la meteorologia feia molt agradable "dejarlo todo nuevamente y lanzarse a los caminos". Així doncs, me vaig llançar a la descoberta del món de Roberto Bolaño enmig de crits i corregudes de xiquets i xiquetes. Val a dir també que se celebrava el Món Llibre, un aiguabarreig entre fira, parc i diversió ben condimentat amb molta literatura!!! He de dir que em va sorprendre la descoberta de Roberto Bolaño i el seu món literari. Em vaig deixar endur des dels seus inicis com a escriptor a Santiago de Chile fins la complexa obra que ens va deixar el 2003, recorrent els paisatge de Barcelona, Girona, Blanes ... amb els ulls de Bolaño. Ah! I el més sorprenent de tot és que encara hi ha molta obra inèdita! Suposo que la gent de l'Anagrama ja s'haurà posat al tall per tal de publicar-la. No sé. És un pensament que tinc.