Passa al contingut principal

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p.

Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX.


Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX.

Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques persones que ha viscut a la seva pròpia pell els esdeveniments més importants del segle passat. Des de les dues Guerres Mundials fins a l'època de la transició passant per la Guerra Civil Espanyola, l'exili i el patiment de qui era perseguit pels nazis; el lector pot veure que la Història ha festejat la Roser. Admiradora de Mussolini de nena i capdavantera de la Pirelli d'adulta va ser una dona amb empenta que, no obstant, no va poder deslliurar-se d'un pare desequilibrat i obsessiu amb l'honradesa de la seva filla i d'un marit corrupte. 

Novel·la d'aventures, de testimoni o  biografia novel·lada; el treball de Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura es pot definir d'aquestes tres formes. Personalment, peró, m'agrada més definir-la així: La Noia de la Pirelli és Roser Ferran Gayet. Una dona feta vida, una vida feta lletra i una lletra marcada a les pàgines de la Història. Ella és l'exemple de molts homes i dones que han sofert anònimament els estralls i la fortuna del temps. 

La jove que va dirigir una de les indústries de guerra més importants del país, la que va ajudar els jueus a fugir dels nazis durant el seu exili a França, l'adulta que es va casar amb un empresari implicat en negocis funestos. Totes aquestes senyores són l'àvia que li agrada assaborir un bon cochinillo quan compleix el seu centenari. Perquè de les coses quotidianes sorgeixen les grandeses. Els lectors i lectores se n'adonaran quan descobreixin la Roser Ferran Gayet, la noia de la Pirelli. 

Comentaris

  1. Hello Everybody,
    My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ÉRASE UNA VEZ UNA NIÑA LLAMADA ... ANA MARÍA

MATUTE, Ana María. Todos mis cuentos . Ilustraciones de David Molinero. 3ª ed. Barcelona : Lumen, 2002. 369 p. Érase una vez una niña llamada Ana María que nació en una época de sombras acaparadoras y tímidas luces. Era una niña enfermiza. A temprana edad ya tuvo que guardar cama debido a un par de ataques de riñón. Lejos de lamentarse por no poder salir de casa y correr a los campos y a los bosques cercanos, hizo una cosa muy especial. Poca gente puede hacer lo que hizo la niña Ana María.  Atrajo los bosques y los campos a su propia habitación. Así, con papel y lápiz, inventó un número infinito de aventuras que le permitían pasar los días de otoño de modo más placentero. Su cuarto se convertía en los inmensos salones de un palacio, la buardilla de una casona o el foso de un castillo. Sus muñecos eran sus compañeros de travesuras y demás acciones infantiles. Y los adultos eran amigos o enemigos a voluntad de la niña Ana María. Sin embargo, los adultos eran unos seres que hacían qu

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

TASTETS D'ESTIU 2016 I : DE MARE NO N'HI HA MÉS QUE UNA

PALOMAS, Alejandro. Una Madre. Madrid : Siruela, 2014. 242 p. (Nuevos tiempos ; 278) El meu estiu ha començat com de costum. Dies de calor, vespres de soroll i estones de coneixences interessants. Com en el cas de la primera lectura estiuenca. Gràcies a Alejandro Palomas, he sabut de l'existència de la senyora Amalia i el Fer, protagonistes d' Una Madre.  Des que va sortir aquesta entranyable història, no he deixat d'observar crítiques que la recomanaven molt. El Xavi de la Nollegiu al Poblenou va ser qui em va fer decidir. -No has llegit Alejandro Palomas?-va ser la seva sorpresa resposta al demanar-li què tal aquest autor. -No-vaig respondre mig avergonyida, tot i que vaig reconèixer que n'havia sentit parlar molt bé. -L'has de llegir! Veuràs com t'agradarà! Realment, el Xavi no es va equivocar. Alejandro Palomas ha aconseguit crear una trama que m'ha fet reaccionar de diverses maneres. A voltes amb un somriure a voltes amb una llàgrima