Passa al contingut principal

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p.

Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX.


Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX.

Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques persones que ha viscut a la seva pròpia pell els esdeveniments més importants del segle passat. Des de les dues Guerres Mundials fins a l'època de la transició passant per la Guerra Civil Espanyola, l'exili i el patiment de qui era perseguit pels nazis; el lector pot veure que la Història ha festejat la Roser. Admiradora de Mussolini de nena i capdavantera de la Pirelli d'adulta va ser una dona amb empenta que, no obstant, no va poder deslliurar-se d'un pare desequilibrat i obsessiu amb l'honradesa de la seva filla i d'un marit corrupte. 

Novel·la d'aventures, de testimoni o  biografia novel·lada; el treball de Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura es pot definir d'aquestes tres formes. Personalment, peró, m'agrada més definir-la així: La Noia de la Pirelli és Roser Ferran Gayet. Una dona feta vida, una vida feta lletra i una lletra marcada a les pàgines de la Història. Ella és l'exemple de molts homes i dones que han sofert anònimament els estralls i la fortuna del temps. 

La jove que va dirigir una de les indústries de guerra més importants del país, la que va ajudar els jueus a fugir dels nazis durant el seu exili a França, l'adulta que es va casar amb un empresari implicat en negocis funestos. Totes aquestes senyores són l'àvia que li agrada assaborir un bon cochinillo quan compleix el seu centenari. Perquè de les coses quotidianes sorgeixen les grandeses. Els lectors i lectores se n'adonaran quan descobreixin la Roser Ferran Gayet, la noia de la Pirelli. 

Comentaris

  1. Hello Everybody,
    My name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

ELS CÒDOLS ESTAN AQUÍ

Quan vingueren els fenicis a envair terres ilercavones, els ofegaven amb fang i rastres de cedre nàutic. Les sandàlies eren assassines. Però els còdols van sobreviure i estan aquí. El temps va venir vestit de crits, de por. Amb ells, els hòmens i dones van fer torres que defensaven l'indefensable. I la seva recompensa va ser acollir dins el seu ventre, petit i fosc, peixos, garrofes, taronges ... Els renegats de la barata. Però els còdols van sobreviure i estan aquí. De bales, bombes i maldat no se'n deslliuren. Forats de salvament de la guerra són llurs cicatrius presents. Però els còdols van sobreviure i estan aquí. Avui sembla que ha vingut l'evolució. L'evolució? Gireu-vos, gireu-vos, guaiteu, i mireu-los! Llaunes de cervesa angleses, embolcalls de salsitxes alemanyes, cigarretes franceses, pells de clemenules, no cal dir-vos d'on són, tat? condons multicu