Passa al contingut principal

TASTET D'ESTIU II: QUADERNS, SEGUEIX EL RASTRE ESCRIT


SOLÉ, Ramona. Quaderns. Barcelona : Llibres del Delicte, 2016

El meu segon tastet literari d'aquest estiu ha estat el de la publicació de la Ramona Solé, una companya de viatge al món virtual. Sempre és interessant tenir notícia de les obres que estan en projecte i que arriben a bon port. Per tant, en el cas de l'escriptora i bloguera lleidatana i com els seus seguidors, m'he considerat afortunada quan vaig saber de l'existència de Quaderns.

Un present de misterioses desaparicions i un passat de violents records sota la mirada xafardera i fantasiosa d'un poble. Aquests són els principals ingredients que conformen el còctel de Quaderns, la primera novel·la de la Ramona Solé.

Dues nenes desapareixen. Al cap d'unes hores, les troben amagades dins un armari a casa de la Sara, una escriptora emocionalment tocada per la ruptura d'una relació. Aleshores és quan es donen compte que la propietària no hi és. A partir d'aquest inici, es va desencadenant la investigació conjuntament amb la rememoració d'uns fets viscuts en aquell mateix poble fa molts anys per part del Miquel, un mosso d'esquadra que és del poble.
Ramona Solé transforma el què podria ser una situació excepcional a un poble on "no passa mai res" amb una trama que desperta l'interès del lector.  Ho aconsegueix gràcies a l'alternança de les dues veus narratives que apareixen a la novel·la, la de la Sara i la d'un narrador omniscient. Aquest fet dota la narració de ritme i suspens.

A Quaderns cada personatge és descrit amb pinzellades que encaixen dins el mosaic d'aquesta trepidant història. Els veïns i veïnes del poble, els mossos d'esquadra, els personatges més propers a la protagonista tenen la seva funció concreta per tal que l'acció vagi in crescendo. Amb les característiques  i actituds de cada personatge, Ramona Solé desenterra la part més fosca que hi ha als llocs aparentment tranquils.

El títol de la novel·la és bastant destacable ja que compleix una doble funció. Per una part, els quaderns escrits per les dues nenes desaparegudes a l'inici de la història és la pista clau, el fil que desfà el doble cabdell del què li ha passat a la Sara i d'un assassinat de fa molts anys al mateix poble. Per l'altra, qualsevol quadern deixa un rastre escrit que el lector o lectora ha de seguir necessàriament per gaudir de qualsevol narració.

Aquest estiu la gent que vulgui submergir-se en una mar d'acció i nedar seguint les peripècies de persones normals a simple vista, però que poden ocultar obscures sorpreses, Quaderns sens dubte és la seva lectura.

Si voleu fer un tastet, vegeu el booktràiler. De segur que no vos deixarà indiferents!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo