Ves al contingut principal

DISSABTE DE LLUM A TIANA NEGRA

Cartell signat pels autors i autores que
han passat per aquesta sisena edició
Gener. El mes que obre la porta a un nou any amb nous desitjos i propòsits. Es desen els ornaments de Nadal. Es torna a la rutina del despertador i les presses després de la desconnexió marcada per les festes. I el Tiana Negra compleix sis anys.

Bressol dels festivals de novel·la negra catalana, Tiana Negra és un espai on es troben els i les addictes a la ficció més fosca de la literatura. 

El cap de setmana del 19 al 20 de gener la població, situada en la frondositat muntanyosa i connectada a Montgat i al mar per una carretera amb corbes, s'ha tenyit expressament de negre. Qui hagi passejat per Tiana durant aquests dies haurà vist que la població s'ha fet seu el festival. Establiments oficials i comercials, fins i tot l'atmosfera es prepara per acollir els assidus, neòfits i curiosos per assistir a les taules redones, els moments cadira d'orelles i les signatures de les obres "negrotes".  Les que treuen la son a les nits de paper i crims.

Selecció de novel·la negra.
Gràcies Can Baratau!
L'espectacular Sala Albéniz del Casal de Tiana va encetar divendres al vespre la inauguració de la sisena edició de mà de la flamant Laura Borràs i amb regust pedrolià. Anna Maria Villalonga, comissària de l'Any Pedrolo i Àlex Martín, director de la col·lecció Crims.cat integrada a l'editorial Alrevés, juntament amb Sebastià Bennasar, mestre de cerimònies de Tiana Negra, van debatre sobre l'obra negra de l'escriptor segarrenc. 
D'altra banda, es va presentar Sang Freda la darrera obra del IV premi Memorial Agustí Vehí i es va lliurar el V premi del desaparegut autor figuerenc que en l'edició actual recau en Francesc Puigpelat. Abans del lliurament, es va presentar Terra de Crims de Valerià Pujol.

Dissabte 20 de gener el poble de Lola Anglada va despertar-se amb una combinació de sol i vent que traspuava una sensació gèlida. No obstant, a la Sala Albéniz, el matí va esdevenir càlid sota la camaraderia de la gent que s'hi va reunir.
Bolígraf a punt per signar
i punts de llibre a punt per agafar
La jornada va començar amb una taula redona del relat breu a les antologies. Marc Moreno, Ilya Perdigo i J. R. Armadàs van destapar els secrets de les antologies publicades a Llibres del Delicte, Alrevés Crims.cat i Terra de Crims respectivament. Xulio Ricardo Trigo va seure al sofà negre reconvertit en cadira d'orelles per parlar-mos de la seva obra on la fotografia, la seva afició i passió a parts iguals, té molt a dir. El matí es va acabar amb la taula rodona amb els escriptors i escriptores Ramona Solé, Montserrat Espallargas, Ramon Usall, Jordi Colonques i Joan Canela i Salvador Balcells. Amanida amb lectures de les obres dels escriptors i escriptores assegudes al sofà negre i la música del saxo de Pau Sanchis, aquesta taula rodona va esdevenir un mosaic dels Països Catalans on el gènere negre és àmpliament extensiu i una reivindicació per tal de contemplar altres paratges susceptibles de crims ficticis.


Havia arribat l'hora de dinar. Així com també un temps per passejar-se pels carrers de Tiana i admirar les seves cases, el jardí Lola Anglada, la preciosa biblioteca situada a Can Baratau, fer-se una selfie amb la Ben Plantada i, abans de tornar al festival, prendre un cafè al bar del Casal on es respirava una certa nostàlgia gràcies a les fotografies de temps passats.

Miquel Adrover, escriptor mallorquí arribat amb retard gràcies a l'eficàcia de Vueling, va parlar amb Sebastià Bennasar sobre la seva darrera novel·la, una història molt dura de cinc joves que es van salvar de la pena capital però no dels seus inferns particulars. L'Àlex Martín va prendre el relleu per parlar-mos de les seves investigacions entorn a la figura de Jaume Fuster. Primerament, va excusar l'absència de Margarida Aritzeta. Després ens va confessar que havia hagut de deixar Jaume Fuster per l'enorme producció que té, però el reivindicava fervorosament. Durant la seva intervenció i d'acord amb l'Anna Maria Villalonga, es va suggerir la possibilitat de posar damunt una mateixa taula o acte Manuel de Pedrolo i Fuster, aquest com a deixeble del primer. A la següent intervenció, dues donasses com Susana Hernández i Esperança Camps van parlar de les seves obres alhora que manifestaven els seus dubtes davant la incorporació d'una taula redona de dones escriptores en un festival de novel·la negra. És curiós el fet de separar el gènere de la gent que escriu gènere negre.

L'ànima del Tiana Negra

Després del temps per fer la foto de família i signar les obres pròpies, qui es va seure al sofà negre per parlar sobre Sherlock Holmes va ser Josep Lluís Martín Berbois. A la taula redona següent, moderada per Jordi Cervera, Llorenç Soldevila, Joan Carreras i David Gálvez van debatre sobre el procés de creació i la relació amb les seves respectives editorials.


Finalment, Elisenda Albertí es va asseure al sofà negre i el festival es va concloure amb la figura de M. Aurèlia Capmany de mà de l'editor meteòric Jordi Fernando. Lamentablement, a aquests dos actes la que realitza aquesta crònica no va poder assistir ja que havia de seguir l'escrupolós horari del transport públic. No obstant aquest fet, em vaig endur la sensació de que, si tot un poble col·labora, els projectes que naixen poden créixer i brillar molt. Encara que sigui amb llum negra.

Compte a Tiana! Tothom està ficat en quelcom negre!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS CÒDOLS ESTAN AQUÍ

Quan vingueren els fenicis a envair terres ilercavones, els ofegaven amb fang i rastres de cedre nàutic. Les sandàlies eren assassines.
Però els còdols van sobreviure i estan aquí.
El temps va venir vestit de crits, de por. Amb ells, els hòmens i dones van fer torres que defensaven l'indefensable. I la seva recompensa va ser acollir dins el seu ventre, petit i fosc, peixos, garrofes, taronges ... Els renegats de la barata.
Però els còdols van sobreviure i estan aquí.
De bales, bombes i maldat no se'n deslliuren. Forats de salvament de la guerra són llurs cicatrius presents.
Però els còdols van sobreviure i estan aquí.
Avui sembla que ha vingut l'evolució. L'evolució? Gireu-vos, gireu-vos, guaiteu, i mireu-los! Llaunes de cervesa angleses, embolcalls de salsitxes alemanyes, cigarretes franceses, pells de clemenules, no cal dir-vos d'on són, tat? condons multiculturals ...
Vet aquí l'evolució!
Però els còdols ara estan aquí. Mos veuen i, com un tsu…

AMISTAT ENTRE POETESSES I COCKERS SPANIELS

WOOLF, Virginia. Flush Traducció de Jordi Fernando. Barcelona : L'Avenç, 2017.  (Sèrie Literatures) 125 p. ISBN: 978-84-16853-09-0

"La família de la qual afirma que descendeix el protagonista d'aquesta biografia és reconeguda universalment com una de les més antiga soca" Així comença la història de Flush, un cocker spaniel adoptat per la poetessa Elizabeth Barrett Browning. El lector o lectora que s'interessi per aquesta singular biografia no només descobrirà les aventures d'un gos i la seva mestressa; sinó que serà testimoni de la relació que sorgeix entre el cocker spaniel i la poetessa londinenca.
Amb l'estil que la caracteritza, Virginia Woolf  narra les vicissituds de Flush des de que va començar la seva vida al camp fins la seva mort a casa dels Barrett Browning. Instint, felicitat, por i gelosia es dibuixen a través de les pàgines de Flush. La trama s'explica en tercera persona, però posant-se al lloc del protagonista. És a dir, les sensacions …