Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2012

HAIKUS QUE VAN I VENEN

Tot i que la intenció d'aquest bloc no és afegir collita pròpia, no ho puc evitar. Col·loco els dos haikús que he ideat per al concurs que organitza el Consorci de Normalització Lingüística a la pàgina de Facebook Haikusalaula. Aquí estan: Clementina, com beses les gotes de rosada! Mal no ens face l'estela blau verda del riu Ebre Espero que els disfruteu i feliç Dia Mundial de la Poesia!!!

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Avui, dimecres 21 de març, primer dia de la primavera també és el Dia Mundial de la Poesia. Per festejar aquest esdeveniment, la Institució de les Lletres Catalanes ha presentat el poema Quatre Paraules de Narcís Comadira. El podeu trobar a Quatre paraules de Narcís Comadira Realment, és un plaer tornar-me a retrobar amb Narcís Comadira després de vuit anys, quan el vaig descobrir per un treball de la universitat. És un d'aquests autors que utilitza les coses més senzilles per manifestar grans veritats. En Quatre paraules , el poema ens transmet una esperança. Sentiment que no s'ha de perdre, doncs si es perd ja no hi ha res a fer. Per acabar, espero que la meteorologia sigui benevolent i pugue assistir a l'acte que la ILC organitza als jardins del Palau Robert, on també intervendrà el poeta català. Segur que Quatre paraules ressonarà talment com un cant sentit en diversos llocs del país.

LA COMARCA I LA MUNTANYA FRATERNALS

EL MONTSIÀ La noble gent que s’aplega al recer del teu ombratge com la vela que es desplega assumirà el teu missatge. Des de Tortosa a Ulldecona i des d’Amposta a Alcanar els pobles que et fan rodona deuen donar-se la mà. Montsianenc, aixó és un títol que ens ha d’agermanar per a escriure el nou capítol de la història de demà. Quan el fardell et doblega, trist, amb ganes de plorar i sents que el pit ja gemega... alça la vista al Montsià. Del Recull de poesies de Trinitari Fabregat Aquests versos configuren la segona part del poema El Montsià de Trinitari Fabregat, escrit a la ciutat francesa de Fresnes durant el cap d’any de 1965. Tot i afincat al país veí, l'escriptor canareu mai va perdre el sentiment que tenia per la seva terra d'orígen. Per això que el Recull de poesies , publicació on hi ha aquest poema, estigui impregnat d' Alcanar; la petita ciutat situada a la punta sud de Catalunya on va nàixer i créixer Trinitari Fabregat.

EL PRISIONERO DEL CIELO S'ALLIBERA AL PAPER

La darrera obra de Carlos Ruiz Zafón és la tercera que configura la tetralogia El Cementerio de los Libros Olvidados . A El Prisionero del Cielo , Ruiz Zafón torna a fer gala de l'obscuritat de Barcelona. Però aquest cop, la ciutat és retratada amb un to molt més amable. Si bé els horrors de la postguerra es retraten amb tota la seva cruesa, també hi ha lloc per al penediment, la redempció i la protecció. Gran part de l'obra és un salt enrere de la duresa dels anys 40 a la presó del castell de Montjuïc. Allà hi roman un ser, Fermín Romero de Torres, que coneix a David Martín, l'escriptor maleït de El Juego del Ángel . Destí final de molts infeliços, el castell de Montjuïc és testimoni del pacte que fa Fermín Romero de Torres amb Martín, i amb ell mateix, per cuidar Daniel Sempere, el fill de Isabella, la deixeble de l'escriptor. Al mateix temps que Romero de Torres li relata l'assassinat de la seva mare, el ressentiment i la gelosia s'apoderen de Daniel. En