Quan vingueren els fenicis a envair terres ilercavones, els ofegaven amb fang i rastres de cedre nàutic. Les sandàlies eren assassines. Però els còdols van sobreviure i estan aquí. El temps va venir vestit de crits, de por. Amb ells, els hòmens i dones van fer torres que defensaven l'indefensable. I la seva recompensa va ser acollir dins el seu ventre, petit i fosc, peixos, garrofes, taronges ... Els renegats de la barata. Però els còdols van sobreviure i estan aquí. De bales, bombes i maldat no se'n deslliuren. Forats de salvament de la guerra són llurs cicatrius presents. Però els còdols van sobreviure i estan aquí. Avui sembla que ha vingut l'evolució. L'evolució? Gireu-vos, gireu-vos, guaiteu, i mireu-los! Llaunes de cervesa angleses, embolcalls de salsitxes alemanyes, cigarretes franceses, pells de clemenules, no cal dir-vos d'on són, tat? condons multicu
Ressenyes de llibres, entrevistes i esdeveniments literaris