Passa al contingut principal

TRESORS BIBLIOGRÀFICS CATALANS SENSE CAP TRAVA

Llum entre ombres : 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània : Centenari Joan Oliva Milà. Coordinadors : Montserrat Comas Güell i Víctor Oliva Pascuet. Vilanova i la Geltrú : Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011. 179 p.


 Ningú dubta que avui en dia tothom té accés a la informació. El poder d' Internet és innegable i les facilitats per estar connectat amb gent de l'altra banda del món són ben visibles. No obstant, és convenient observar el punt de partida que s'ha pres per arribar fins aquí. Els homes i dones tenim més eines per arribar a allò que se'n diu progrès, sense cap discriminació. Però, on i quan va començar aquest fenòmen?





A Llum entre ombres es relata la història de sis biblioteques que van començar a funcionar al segle XIX. Precisament, van arrencar amb l'objectiu de proveir als usuaris del material necessari per al seu desenvolupament. Aquesta publicació va sorgir amb motiu de la celebració del centenari de la mort de Joan Oliva Milà. Primer bibliotecari de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, va saber portar aquest centre amb gran eficàcia i dedicació. Cent anys després, el seu bésnet Víctor Oliva i Montserrat Comes conviden a sis investigadors a transcriure els orígens i funcionament de sis centres que van començar amb iniciatives privades, però amb la voluntat d'esdevenir llocs públics on es visqués la història del país.

Cada biblioteca té el seu rerefons. La voluntat d'esdevenir un model punter per a d'altres biblioteques, per part de l' Institut d'Estudis Catalans, en el cas de la Biblioteca de Catalunya. Pel que fa a la biblioteca del Centre Excursionista i la biblioteca de Rossend Arús, la disposició per posar a l'abast dels ciutadans els seus fons específics. La biblioteca del Centre de Lectura de Reus va sorgir amb la intenció de formar els reusencs i reusenques menys afavorits. La de l'Ateneu Barcelonés es va crear per donar cabuda a les aspiracions dels intel·lectuals del moment. Finalment, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú fou l'única que es va crear, tant física com intel·lectualment, com a centre bibliogràfic i amb les eines necessàries per a un lloc d'aquestes característiques.

Les sis biblioteques, però, tenen en comú un parell de coses. La voluntat de servei a diversos col·lectius i la contribució a la construcció del país. Gràcies a la generositat i l'obertura de pensament de filàntrops, polítics, etc.; amb una clara política de nació, aquests sis centres van permetre l'accés d'uns fons valuosos a gent diversa, tant homes, dones, com nens i nenes. Entre les pàgines de Llum entre ombres, el lector assisteix a la història de sis biblioteques que es van originar per oferir als ciutadans les eines adequades per al seu progrés i, conseqüentment, al de Catalunya. En definitiva, la singularitat més fefaent de les sis biblioteques és la iniciativa de posar a disposició dels usuaris els tresors bibliogràfics catalans sense cap trava; una de les idees que han impulsat l'actual filosofia d'accés a la informació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo