Passa al contingut principal

ALGÚ PODRIA DONAR-ME RAÓ DE ... LES OBRES DE ROBERTO BOLAÑO?


Ahir diumenge vaig anar a veure l'exposició que el CCCB dedica a Roberto Bolaño amb motiu del desè aniversari de la seva mort.
Després de tant de temps, la meteorologia feia molt agradable "dejarlo todo nuevamente y lanzarse a los caminos". Així doncs, me vaig llançar a la descoberta del món de Roberto Bolaño enmig de crits i corregudes de xiquets i xiquetes. Val a dir també que se celebrava el Món Llibre, un aiguabarreig entre fira, parc i diversió ben condimentat amb molta literatura!!!



He de dir que em va sorprendre la descoberta de Roberto Bolaño i el seu món literari. Em vaig deixar endur des dels seus inicis com a escriptor a Santiago de Chile fins la complexa obra que ens va deixar el 2003, recorrent els paisatge de Barcelona, Girona, Blanes ... amb els ulls de Bolaño. Ah! I el més sorprenent de tot és que encara hi ha molta obra inèdita! Suposo que la gent de l'Anagrama ja s'haurà posat al tall per tal de publicar-la. No sé. És un pensament que tinc.

D'altra banda, he de confessar que mai he llegit una obra de Bolaño. Però els trossets que vaig descobrir ahir, pistes que ens ha deixat en definitiva l'autor xilè afincat a Blanes, em van agradar força i he afegit Bolaño com un autor dins del conjunt d'aquests pendents de llegir.
El què passa és que no sé per quina obra començar. 2666 queda descartada d'un bon principi. No és que la rebutgi. És que abans d'endinsar-me a aquesta multinovel·la, m'agradaria començar amb quelcom més curtet.

I ara és quan m'adreço a tots vosaltres, estimats i estimades lectors i lectores. Què? Em podeu recomanar alguna obra de Bolaño? Començo per la Universidad desconocida o per los detectives salvajes? Ja me direu!

Per cert, l'exposició de Bolaño és altament recomanable. Mireu la web del CCCB per a més informació. S'acaba el 30 de juny. Així que ja ho sabeu!

 

Comentaris

  1. Ja saps que jo sempre em decantaré per la novel·la, hehe. ^__^ Un vot pels detectius!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo