Passa al contingut principal

LA COMARCA I LA MUNTANYA FRATERNALS




EL MONTSIÀ


La noble gent que s’aplega
al recer del teu ombratge
com la vela que es desplega
assumirà el teu missatge.
Des de Tortosa a Ulldecona
i des d’Amposta a Alcanar
els pobles que et fan rodona
deuen donar-se la mà.


Montsianenc, aixó és un títol
que ens ha d’agermanar
per a escriure el nou capítol
de la història de demà.
Quan el fardell et doblega,
trist, amb ganes de plorar
i sents que el pit ja gemega...

alça la vista al Montsià.


Del Recull de poesies de Trinitari Fabregat

Aquests versos configuren la segona part del poema El Montsià de Trinitari Fabregat, escrit a la ciutat francesa de Fresnes durant el cap d’any de 1965. Tot i afincat al país veí, l'escriptor canareu mai va perdre el sentiment que tenia per la seva terra d'orígen. Per això que el Recull de poesies, publicació on hi ha aquest poema, estigui impregnat d' Alcanar; la petita ciutat situada a la punta sud de Catalunya on va nàixer i créixer Trinitari Fabregat.
A les ratlles de dalt el lector troba pàtria i sentiment. La primera part, la que parla a la mateixa muntanya, és la més patriòtica. Les viles i ciutats més septentrionals envolten el Montsià donant nom a una comunitat ben avinguda. Almenys, això és el que desitjaria Trinitari Fabregat. Els habitants de totes les contrades de la comarca haurien d'aliar-se per a un futur esperançador. Les dues primeres estrofes són un cant a la unió i al recolzament col·lectiu.
La segona part d'aquesta segona part del poema adopta un caràcter molt més íntim i malencòlic. Trinitari Fabregat presenta la muntanya com un bàlsam per al montsianenc o montsianenca quan està trist o trista. També és extensible al lector del poema. L'escriptor es declara un fervent enamorat de la terra que el va veure créixer i anar-se'n. Des de la llunyania, magnifica el record de la muntanya que dóna nom a una comarca forta en la seva unió.

Avui, dissabte 17 de març dia de la poesia catalana a Internet, altres poetes més coneguts surtiran a la pantalla dels mòbils i dels ordinadors. Carles Riba, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira, Joan Margarit … Però he volgut retre un homenatge particular a Trinitari Fabregat i, especialment, al Montsià. Un poema que s'ha convertit gairebé en un himne per a la gent que viu a la comarca del cor dels Països Catalans.




































Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SABA DELS RECORDS

VALLÈS, Tina. La Memòria de l'arbre . Barcelona : Anagrama, 2017. (Llibres Anagrama, 34) 218 p. " Em puc posar content? " Això és el que es pregunta el Jan quan sap que els seus avis vindran a viure amb els seus pares i ell a la ciutat. Un canvi que hauria de ser una bona notícia. Però l'actitud dels pares fa dubtar el protagonista de La Memòria de l'arbre que té una relació molt estreta amb el seu avi. Tots dos es diuen igual. Però al Jan li falta la O de Joan. Sembla que sigui una lletra més. El Jan prompte descobrirà que les coses i rutines aparentment sense importància poden ser les respostes a les preguntes incòmodes. La novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la té un narrador protagonista molt especial. Jan es fa preguntes alhora que vol evitar les respostes. Gràcies a que el seu avi li explica com els arbres poden tenir memòria i records, el nen s'enfronta a una veritat molt amarga. La seva inquietud es transmet als lectors i

UNA NOIA FESTEJADA PER LA HISTÒRIA

GARCIA-PLANAS, Plàcid ; SAURA, Gemma. La Noia de la Pirelli. Barcelona : Columna, 2016. (Clàssica ; 1080) 243 p. Entre els jocs de l'atzar i les ganes de sortir-se'n, la seva vida ha estat tan llarga com extraordinària, una memòria que travessa els nusos de la història catalana, espanyola i europea del segle XX. Aquesta frase resumeix l'obra dels periodistes Plàcid Garcia-Planas i Gemma Saura. El seu naixement és, si més no, curiós. Roser Ferran Gayet és una senyora de cent anys que van descobrir gràcies a un detectiu privat. En el trascurs de la recerca de dades per a un treball sobre les accions de César Gómez Ruano, l'investigador va topar amb la Roser, vídua d'un amic del periodista espanyol objecte del treball. Amb ella, van descobrir la valenta vida d'una dona decidida que va caure enmig dels batecs de la història més convulsa del segle XX. Engendrada quan va esclatar la Gran Guerra a Europa el 1915, Roser Ferran Gayet és una de les poques

EL BALL QUE ENS MARCA LA MÚSICA DE LA VIDA

SALVADÓ, Albert i Anna Tohà. El Ball de la vida . Barcelona : Meteora, 2016. 248 p. (Cronos ; 27) " No us heu de sentir culpables de res, perquè el ball de la vida és imprevisible i tots ballem al so de la música que ella compon ". Aquesta frase engendra una lliçó que l'Anna Tohà, una dels dos protagonistes d'aquesta emotiva història, ha après durant el periple viscut juntament amb el seu fill Evarist. El Ball de la vida comença en un hospital de Bordeus quan l'Anna ha de prendre una decisió molt arriscada. Les conseqüències poden limitar el futur del seu fill, doncs si dóna el seu consentiment per a la realització d'una traqueotomia l'Evarist haurà de viure dependent d'una cànula. Mentre espera a la cafeteria de l'hospital, l'Anna rememora el fatídic dia que una moto va atropellar l'Evarist a Encamp partint-li de mig a mig la seva vida. A partir d'aquell terrible moment, l'Anna i tota la seva família es neguen a deixar mo